Una va nàixer l’any 1913. L’altra ha nascut l’any 1933.Quan tenia 9 anys  la va perdre per culpa del càncer.Com diu l’Eugeni Alemany, les mares valencianes són molt patidores i exagerades perquè no dormen cap nit de la seua vida, o això diuen elles, per culpa dels seus fills; mai estan conforme amb les vegades que les crides o parles amb elles; han heretat la capacitat de cuinar putxero tots els diumenges; es preocupen per la teua imatge pública; poden sobreviure menjant bullit; coneixen la vida, obra i miracles dels teus amics millor que tu; i ens criticaran sempre que puguen davant de les seues amigues...per cert, els pares valencians tenen dos frases contradictòries amb les quals resolen qualsevol situació: “fes-li cas a la mare” quan parlen amb els seus fills, i “deixa estar al/la xiquet/a” quan parlen en la mare.mai és tard per a reivindicar la figura materna

Busque la paraula i no està inclosa en el diccionari Alcover-Moll editat l’any 1985. Me’n vaig a consultar el Diccionari Normatiu Valencià publicat en 2016 per l’AVL. En el mateix defineix el vocable com un art i una tècnica d’origen japonès de conreu d’arbres xicotets. El “bonsai” de la caseta és una olivera. Enguany, no ha fet olives, però la resta d’oliveres han “maurat”(oblidem la “d” i fem la contracció vulgar de “madurar”) les olives molt prompte. Serà per la calor? Les almàsseres tindran que obrir abans i malgrat que tenim el llenyer ple, trobe que tardarem uns dies en emprar el “mauranet” (ventador d’espart per al foc. Metàtesi de “maruanet”. Diminutiu de maruà”)

Estava jugant amb el tricicle de ferro (pedals, rodes amb radis de filferro acerat, forquilla, manillar) amb seient de cuir i les manetes del manillar de fusta que el besavi (sí, no llegiu malament, el besavi) ens havia regalat.

De colp i volta, escolte la veu de la besàvia :

-  Josepet, vine! que tens que anar al corral perquè la gallina negra ha post un ou i te’l donaré.- Per què iaia ?

- Diuen i conten que menjar-se el primer ou post per una gallina negra, allarga considerablement la vida. Mira jo, ja tinc 94 anys i ma mare ja ho va fer amb mi. I també perquè quan encara està calentet te’l passes pels ulls i t’aclarirà la vista.

- Tot incrèdul, li pregunte : això és veritat o és cultura popular? Trobe que faré com el besavi que agafa l’ou, encara calentet, i al costat de la bassa  de regar, junt a les maduixes que comencen a fer-se rogenques, amb una agulla es fa un forat a la part de de dalt i un altre a la de baix i se’l xucla.

- Deixa-ho estar. Agafa el cabasset de llata del riurau i vés amb el tricicle a l’horta i fas un manoll de verdolaga (herba carnosa i suculenta coneguda com “flor del dia” perquè per la nit tanca la seua flor de color groguenc) per a la cagarnera. Fes-ne prou perquè també vull fer un bullit de verdolaga (verdolaga, ceba, creïlla, aigua-poqueta-, sal i oli)