etiquetes de setembre(6):  figues, jocs paralímpics, mimetisme, gossos i la mort, sant miquel, mòbil

....

Me la trobe sentada en la seua cadira baixeta (de boga) netejant amb molta cura la fruita que vegeu en la fotografia.

Coneixeu eixa fruita? (la dona que me les ha regalat no pot contestar, d’acord G.V.?).
Quan de temps sense:

- veure pelar-les; en ser collides, hem de llevar-li les punxes (és un secret que no em conta).

- ni menjar-les:  G.V. em diu que abans de mossegar-la, tinc que recitar: "Te talle el cul, te talle la flò, te punxe el cor i te mane a l'atre món".  Una de les coses enfadoses d'aquesta fruita són les vinces o llavors, les quals són molt abundants.

A poc a poc ha anat perdent-se el seu consum, potser per la incomoditat que genera haver de pelar-les. Però vos dic que val la pena.

Te un mos agradable al paladar i dolç. Poques calories, fibres saludables i antioxidants naturals. També ajuda a regular el sucre en sang. Te més vitamina C que les taronges i és ric en calci, fòsfor i potassi. Ajuda també a regular el colesterol i al bon funcionament del cor. Es el millor per a l’estrenyiment i les almorranes. Pel seu baix contingut en greix es especial per a aprimar-se. Te propietats cicatritzants i antiarrugues.

Els darrers anys una malaltia les assola. Ben poques se n'han lliurat de la plaga de cotxinilles del Perú -Dactylopius coccus-( pigment vermell, el carmí, utilitzat entre altres coses com a colorant) que extreuen la seua sàvia i l'envaeixen amb una mena de teranyina o cotó. Les pales o fulles es panseixen i moren.

És originària dels deserts del nord de Mèxic on es coneix com nopal. S'ha estès a altres parts del planeta per l'acció de l'home i en el litoral mediterrani, actualmente, es troba plantada en talussos i marges assolellats

…

quan hi ha canvis d’oratge els meus ossos (eixes peces dures i rígides) es queixen i fan que els “pose a bon lloc”. Com diuen els meus avantpassats de les illes, “no hi ha peix sense espina, ni carn sense ossos”  o “ca u té es seu os a  roegar” (penetrar dins una cosa gastant-la lentament).

Aquest dies “posar-los a bon lloc” és davant la televisió vegent els jocs paralímpics. Ahir mateix, vaig gaudir del bàsquet (els espanyols a la final de cadira de rodes), del tenis de taula (agafa la raqueta amb la boca), de la natació,etc. És un esdeveniment internacional on participen esportistes amb alguna  discapacitat física o sensorial en 20 esports distints. Els primers es van celebrar a Roma (1960). Els participants són atletes amb discapacitat motriu, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els que tenen deficiències mentals, en canvi, participen en els jocs Special Olympics.

Aquest jocs solen passar de gaidó per a la majoria de gent que fa esport, mira programes de televisió o llig la premsa esportiva.

Sí!, és un xicotet remugó no entés com “tornar a mastegar els aliments els animals herbívors”, ni “moure els morros el cavall mentre beu”, si no més bé “ parlar entre dents”; és a dir, en veu baixeta pronuncie senyals de contrarietat o enuig perquè considere molt important la integració, tant en l’àmbit social com l’esportiu i el laboral, de les persones amb discapacitat. Entre tots i totes em de vetlar pel principi d’igualtat d’oportunitats i la no discriminació perquè aquesta no és una necessitat d’uns pocs, sinó de tots, perquè en un món amb igualtat d’oportunitats s’aprofita el talent de tots.

Oi que sí Pasqual (Ador), José Luis (Albaida) o amics del Projecte Trèvol?

(i també a l'amic Roberto Mengual Ros, ell com que està prejubilat (qüestions de caixes i bancs i la ditxosa crisi), tindrà que arromangar-se i anar a collir cireres i arreplegar ametles" o com ell em diu..”també puc estar sentat al sofà, no? es passa prou be mirant la tele, llegint... Així ni ens cansem ni ens fa mal res...)

Vinga!! no ens costa res fer i donar recolzament

....

ja teníem les vares (barra llarga i prima que serveix per fer caure dels arbres les garrofes, ametlles i altres fruits) d’espolsar (sacsejar les branques de l’arbre per fer caure l’ametlla) a les mans i les veles o estores (peça de teixit) escampades baix de l’ametller quan el xicó (J.M.M.M.) em diu :

- mira que hi ha en la soca de l’ametler

- no veig res!!

- fixa’t en el “llagostí” com dissimula la seua presència.

- llagostí? parles com els de La Vall de Laguar.

- És una forma dialectal de “llagost”, no té res a veure amb el crustaci. El “llagostí” és un insecte de color terròs rogenc. Dues de les seus cames són llargues i potents que li permeten botar (saltar) a gran distància. Eixe tipus de camuflatge crec que s’anomena “mimetisme”, és a dir, propensió a imitar; semblança superficial que certs animals mostren amb els objectes entre els quals viuen...

per a què després diguen que els joves d’ací són una generació “ni-ni”

....

la meua filla agafa el cabàs de llata, la vara i un parell de sacs que tenim al riurau i ens anem cap el bancal. Amb les primeres llums del dia ens donem conte que serà “un día de perros” . Eixa expressió està relacionada amb les estreles i les constel·lacions i, al contrari del que es puga creure, s'utilitza en els dies més calorosos.

Sirià és l'estrela més brillant del cel i pertany a la constel·lació del Canis Major o Gos Major, “canis” o “ca” per tant signifiquen gos, i canícula fa referència a la constel·lació del Ca Major, que també se la coneix per aquest nom. Canícula significa “gosseta”.  Prové dels dies més calorosos, quan la constel·lació del Gos Major (canícula), feia la seua aparició en el cel en els dies de més calor. Al caure la canícula damunt, ens deixa com a gossos esbufegant, cansats, aclaparats, sense alé i a l'ombra. Un mal dia per a qualsevol. Esta expressió se sol utilitzar també en dies plujosos, tempestuosos, de vent, un mal dia en el treball, però en realitat està associada a la calor.

La constel·lació del Ca Major i la seua estrela més brillant sirià, que els egipcis anomenaven Sotis, han resultat de vital importància per a conéixer els temps de sembra i calendari (any Sotíaco) per a aquells. L'aparició de Sirià en el cel significava la prompta crescuda del Nil i la prosperitat per a aquell poble...

...però a nosaltres, si mireu la fotografia, voreu que la companyia no fou d’un gos, si no la del gat dels nostres veïns que va estar fent-mos companyia ...

...el dia s’acurta i la claror minva, arrepleguem els “bàrtuls” i tornem cap a casa, sona el telèfon mòbil; de colp i volta, els ulls rojos i plorosos de la meua filla, un missatge rebut al mòbil ens paralitza totalment. Acaba “de faltar”, ja ha descansat (d.e.p.), i ens preguntem : morir-se “es descansar”? tristor, angoixa, desolació, l’amiga Mati (lluitadora incansable des de feia un grapat d’anys) ha mort. El destí no té pietat i de tant en tant fa de les seues per recordar-nos com n’és de fràgil la vida. I més si el càncer fa acte de presència. Maleïda malaltia que no s’apiada de ningú!

....

com diu un grup de les xarxes socials “tu no eres d’Albaida si...” tal dia com hui no t’ha despertat el revolteig de les campanes, el so dels coets i la música. Són les 6 i mitja del matí i les campanes anuncien les festes amb el toc d’alba, el solo de campanes, el revolteig de solemnitat de tres parades i i deixar caure les campanes.

Consulte els llibres de festes que tenim guardats a l’Arxiu i comprove que l’any 1924 (reproducció del llibre publicada en el llibre de festes de 1974 de l’arxiu de Vicente Gil-Mascarell, cronista) el dia 29 de setembre fan la tradicional ALBORADA de San Miguel. És l’any 1989 quan l’anomenen ARBOLÀ.

La Noche de la Alborada en castellà, o Nit de l'Albà en valencià, és un acte festiu realitzat a Elx entre altres pobles

Albor, indistintament, en castellà com en valencià, vol dir “claror del dia”.

Albada és la primera claredat del sol ixent o també el moment en què la llum del sol comença a aclarir l’horitzó. Un altre significat és música o cançó que fan a la porta d’una casa, a punta d’alba o en la nit, per obsequiar a algú (en castellà s’anomena “alborada o serenata”)

 Arbolada, toc de tambor a la sortida del sol. Aquesta darrera és una metàtesi (transposició de sons dins un mot) de “alborada”....

....

un matí sense mòbil!. No, no estic fent-me ressó de cap campanya publicitària ni mediàtica; però es podria plantejar per la pujada de les tarifes de qualsevol de les companyies, no trobeu ? no, el tema ha estat en què a l’obrir el calaix de la taula no sonava cap musiqueta, ni hi havia cap llum encesa indicat l’arribada d’un whatsapp o d’un missatge instantani (xarxes socials). No podré fer cap amistat nova, ni saber si un company ha dit alguna cosa al twitter.

Val d’acord, teniu raó, en què molts dels "amics" que tenim a les xarxes no són amics sinó espectadors d'una intimitat que nosaltres mateixos divulguem

Què vaig a fer? no podré consultar el correu electrònic, ni buscar informació a internet, ni jugar, ni mirar el diari, ni llegir el llibre que anit vaig començar.

L’he oblida’t a casa!!

He començat a posar-me dels nervis, estava alterat i he començat a estar angoixat i tindre ansietat. Estava boig, amb els ulls perduts. No em sentia viu!

He eixit al carrer per veure si la vida continuava o s’havia parat per culpa d’estar sense mòbil. Sí, hi ha vida, els núvols tapen el sol. Passa un cotxe i el seu conductor conduïa amb una mà, l’altra la tenia apegada a l’orella dreta amb un objecte semblant a un telèfon intel·ligent. Un veí  passa per la vorera d’enfront amb un ull mirant els esglaons, una mà agafant la barana de l’escala. L’altre ull i l’altra mà estaven ocupats en la tablet.

Em done conte que tinc una dependència excessiva :

sóc un addicte! que ja té nom, la nomofòbia, parauleta que té l'arrel en l'expressió anglesa "no mobilphone phobia"...