cultura, filosofia i humanitats en general, cada vegada "pinten" menys en aquesta societat. Per a què perdre el temps EN PENSAR? Em sorprén la poca resistència en defensar els plaers de la ment front a la concreció del pragmatisme i el benefici d'un món que prioritza "el segon" (temps). Modestament, crec que uns i altres no estan barallats. Pragmatisme, eficàcia, rendibilitat són valors que tenen les humanitats perquè forgen persones que valoren les opcions, les analitzen i es raona la informació que tenim. LO VERITABLEMENT ÚTIL
                                                5 de juliol

Arxivant expedients he trobat la primera fulla de sol·licitud de torns per a connectar-se a Internet en la biblioteca d'Albaida : finals de maig de 1996.
Fa 20 anys !!! 7 joves estudiants albaidins, 2 regidors  i 1 saforenc van ser els primers usuaris del servei que vam engegar de manera "pionera" en la comarca de la Vall d'Albaida
La notícia potser que semble "prehistòrica", però us la recorde com a curiositat d’un dels serveis públics gratuïts que us oferim a la biblioteca.
Tire mà de Joan “l’informàtic” i ens conta “... el primer accés d’internet és va fer com a prova, perquè jo venia d’una enginyeria on teníem mòdems que anaven per la línia telefònica (analògica) i funcionaven molt lents, però aquelles webs eren molt bàsiques no com ara ,, velocitat 33.000 baudis (bits per segon)...
(bufff el 10% de qualsevol mòbil d,ara)
...a l’Ajuntament havíem instal·lat una centraleta DIGITAL (RDSI) i vam fer un empalme/apanyo/nyapa (digueu-li com vulgueu) dedicant 1 mega per al Internet de la biblioteca ...”
(en aquella època era una barbaritat)
...aleshores vam posar Internet digníssim, d’avantguarda i gratuït, per a tots els usuaris de la biblioteca. Finalment, cal dir, que l’alcalde Joan Bodí va creure que això era el futur (les coses bones i les dolentes de cadascú cal valorar-les)...”                                                                                           6 de juliol 
-bon dia bibliotecari, com ha anat la cirera?
- ui!, que vol que li diga. Fa anys que la terres les tinc ermes i no sabria dir-te, quan
vaig al poble he sentit dir que ha estat un any fluix, la flor no ha quallat: fred, secà,
xafogor, gelades,no saben el motiu,i la collita ha estat fluixa, però es preus bons. Ara
tot el món es busca la vida venent directament, sense intermediraris ni cooperatives.
Fa anys que visc en les terres blanques i encara tots els matins hi ha un home que entra
i em pregunta: enguany faràs ametlles?, bona anyà d'olives?, ací la cirera no qualla
mai!!.Es trau de la bossa una tomaca i me la dóna.
- acabada de collir, llava-la i veuràs!! això en les terres dels moros no hi teniu. Ací
tenim aigua i les vostres sóns de secà
Li pegue mos a l'entrepà i a la tomaca i li conte la llegenda de les cireres:
- vosté sap que les cireres van vindre de l'Àsia Menor?. Diuen i conten que les aus
migratòries van dur la llavor de la "prunus avius" i la van deixar caure a tota l'Europa
i en la zona meditèrrania és on va quallar, sobretot, en un antic poble romà : CesArium;
però va ser amb els àrabs quan les cireres és van escampar per la península ibèrica.
- bo! anem a continuar abans que el ponent ens seque el pa, bon profit!!
                                                                                                        30 de juliol

 Moltes vegades he escoltat de les persones majors frases com : no digues mai que d’eixa aigua no beuràs; si no sembres no colliràs, …. Tot ve arran dels quinze dies de vacances que hem passat als pobles dels nostres pares (i mares). Abans hi anàvem a a treballar (feines del camp o d’hosteleria). Ara, amb la “L” romana dominant per l’esquerre, anem a gaudir de la natura, dels amics, de la festa i del viure sense rellotge ni internet. A molta gent els resultarà estrany, però sí, es pot viure sense tecnologia del segle XXI i no morir en l’intent.
15 dies donen per a fer moltes activitats diverses, però totes, lligades amb l’estima per la terra i les persones que vols.  Comences pel matí, quan el sol encara no trau el cap pel Montgó, fent una passejada rostollant els moriscos. Continues amb una bona esmorzada amb els amics. Bona, moltes vegades no vol dir qualitat, sinò quantitat de temps. Sentim el tro d’un coet i  les campanes que revoltegen indicant que comença la festa i s’ha d’acudir a la plaça del poble i baix la morera septuagenària fer-se una cerveseta (o dos) i una picaeta en la barreta que els festers han montat per a què la festa de poble continue viva. Si cauen quatre gotes, no passa res, passem a la cassalleta i “ens carreguem” per dins i per fora de raó i cançons. Els joves et reten a “impossibles” com el torneig de pilota valenciana (bé, ací serà alacantina, dic jo) al campanar i vas i te’ls “carregues” (esportivament, 8 de 8). No pots ni menejar-te, però un banyet refrescant en aigües “fresquetes” reanima a qualsevol i ja estàs a punt de continuar amb la festa (processó inclosa), sopar de cosins i fer dos ballets remenejats fins que el cos el diu : Pep(josep), ja ho tens bé!!, demà toca llegir pel matí i festa sorpresa per la vesprada (algú, com es sorpresa no dic el nom, li hem preparat una “mentideta bonica i dolça de molta estima”)
Per cert, al segle XXI, li demane que no prohibim tantes coses, crec ques és millor: educar, dialogar, millorar, corregir, previndre,etc i com diuen les persones majors :
qui no vullga pols que no vaja a l’era. Bon estiu!!
                                                                                                      24 d'agost

Baixe del cotxe, descarregue les maletes i deixe a la parelleta a les portes de l’aeroport on tenen que agafar el vol de viatge de noces. De tornada rememore eixe dissabte tan especial:
eixa vesprada feia xafogor, era normal un tercer dissabte d’agost. Els desodorants de les drogueries s’havien esgotat al poble perquè la gent anava en camisa llarga, corbata, jaqueta i tocats. Només va sonar el darrer tro de la traca i el castellet, la gent va buscar la porta del bus per seure en les cadires camí del trajecte on anàvem a passar unes hores molt emotives i d’altres hores per a omplir el pap.
El senyor conductor (en l’etiqueta de la camisa posava J.V.O. M.) ens va rebre amb una ampla sonrisa. El camí es va fer més curt del previst, mentre la núvia i el seu pare ens adelantaven amb el seu “2 cavalls”. Es va fer curt, en temps, perquè vam parlar de pilota (valenciana) amb el conductor (el seu poble vol dir “lloc de coves“ i ell treu de “bragueta“): lessions, tretes, homenatges, partides, clubs.
De colp i volta, entràvem en un camí de saorra (per a la gent jove: en el dia a dia, no es quedeu en la façana de la vida i doneu un passet a dins, es sorprendreu!!) per arribar a un lloc espectacular i impressionant (recollons si tenen diners alguns). Ens van rebre dos tonells enormes i més de 8 trulls d’almàssera formant una grandiosa font d’aigua. La grandiositat del lloc es veu quan visites les diferents naus restaurades i baixes als cellers per veure les grans gerres allí conservades.
L’acte civil (boda) va reflexar la personalitat de les contraients fugint dels llargs discursos i obrint pas als sentiments i les emocions. Els detalls del globus i els mocadors per a les llàgrimes molt interessants. Correctament (recollons, divínament) dirigit per R.C. (jove periodista de les terres blanques), la música ens tocà la part sensible del cor amb el grup Fun Jazz (recollons, perdó per repetir la paraula mal sonant, aquest grup es capàs de tot : des de fer jazzsessions, tocar en un pub o pegar-li la volta al món amb el tio pep i la seua burra) i la família Soler i Soler.
Acabats els actes oficials, era moment dels àpats, del relax, les rialles, les cançons, els balls i de les begudes espirituoses.
El lloc és una antiga fàbrica d’olis d’orujo, alcohols rectificats, vins, misteles, concentrats i olives
Com molts sabeu, l’oli d’oliva és el més valorat i preat entre els consumidors, que s’extrau per presió directa de les olives. Altres tipus d’olis són : el d’oliva refinat i el d’orujo (aquest oli és el greix que queda adherida a les restes de l’extracció de l’oli extra i el refinat. Tradicionalment per a obtindre’l s’utilitzaven disolvents orgànics).
Els seus antics propietaris (Ferrero Conca, finals del segle XIX, principis del XX), també van construir una alcoholera a Rociana (Huelva) i una sucursal a Manzanares (Ciudad Real)
Enhorabona Maria i Leire!!

                                                                                            31 d'agost