El temps passa que ni m'entere i em sap greu no
escriure en el blog des de setembre; però han estat uns mesos "convulsos" en el treball i no he tingut temps de sobra per teclejar l'ordinador. Ara estic en la biblioteca i he pensat: per què no pose "tots els refregits del facebook junts" ací i al menys tinc el blog actiu? d'antuvi demane disculpes als meus quatre lectors per fer aquesta barrabassada (acció contrària a la llei de la raó = fer refregits) però això passa quan u està a divendres i pensant en acabar.
Anem allà :

0.- mafalda: No hi ha manera de canviar, sempre estem queixant-mos. Vaig acabar esgotat de pelar ametlles i després de rentar-me, me'n vaig anar a fer-me un colpet de vi de giró al “bar dels güelos”. Estava desllomat, però tenia ganes de conversa mirant-se als ulls i no a la pantelleta. Sóc el més jove, estic a punt de fer 50, i m'ajunte a beure amb un home de 96 anys, un de 80 i un altre de 70. Entre rodà i rodà (al meu poble encara tenim el costum de pagar “una rodà” : una sèrie de persones que bevem col·lectivament, pagant una persona la beguda de tots), parlem un poc de tot. Els crida l'atenció el tema d'actualitat (per als que som pares/mares de fills en edat escolar) perquè jo també estic patint els quasi 30 graus a la biblioteca. No es queixeu tant!, em diu l'home més jove (70 anys). Jo he tingut que recòrrer 9 quilòmetres a peu des de Fleix a Parcent per a poder examinar-me i seguir estudiant. I saps que em va passar un hivern? El riu Gorgos baixava ple i per a poder travessar-lo vaig pujar als lloms de la mansa Palometa i agafar-me de les seues banyes si volia arribar a hora d'examinar-me. Mon pare se'n anava amb els bous a Benissa. Això no és res!, contesta l'home no tan jove (quasi un segle de vida) i més callat. Nosaltres anàvem caminant a Beniarbeig (uns 12 quilòmetres) a tonyar (cavar la terra profundament) de sol a sol i després cap a casa. Em faltava escoltar l'home d'edat d'entre mig (80 anys). Mon pare era forner, m'omplia el cabaç de pa (fet de farina de dacsa, no de blat), me'l penjava al coll i per la carena a Benigembla (6 km.) a vendre-lo. Després de 4 gots de vi i la conversa m'acomiade d'ells. Me'n vaig que tinc una coneguda que fa 50 anys (29 setembre) el dia de Sant Miquel, com jo, i voldria fer-li un petit homenatge. Qui és? Em pregunten, la conèixem? Mireu, és un xicona que no dona respostes, si no que sempre està fent preguntes i ara la tinc trista perquè s'ha mirat a l'espill i al treure la llengua ha vist que s'ha contagiat de la malaltia de “pèls en la llengua” i sabeu perquè s'ha contagiat? Perquè vivim en un món on cada vegada hi ha més gent i menys persones. Persones, som els qui tenim principis, la llàstima és que mai ens deixen passar del principi. Pobrets de nosaltres

1.- tinta: dames i cavallers del gremi, els vull fer arribar la darrera mercaderia arribada al port de Dénia. Passe a descriure-la : 1 baló de fulls, 12 plomes d'ànec holandés, 3 tisores, 2 regles, fil, veta, 1 llibrell, 1 cànter de vi blanc i un altre de negre, 3 lliures de caparròs i agalles. L'any del nostre senyor del mes de novembre de 1705 i en valencià.

La majoria es preguntareu que diu aquest tronat(?). 1 baló són 32 raimes, és a dir, 1 bala i 8 raimes. 1 bala són 24 raimes, 1 raima són 20 mans i 1 mà són 25 fulls.

1 cànter de vi són poc més d'11 litres i 1 lliura de pes són aproximadament 400 grams. El caparròs és sulfat de ferro. Són els ingredients per a fer la tinta ferrogàlica per a escriure. Tinta sense goma aràbiga ni vinagre.

Eren altres temps. Llegim per estimar

2.- llengua : Hem done conte que la barba la tinc canosa quan es reflecteix la meua cara en el bassot d’aigua on he caigut. De la poca que ha plogut enguany i vaig jo a mullar-me!. L’ensopegament  i bac ha sigut per culpa  d’una capsa de llautó (paraula antiga) plena de paperets.  Durant uns segons el meu cap es troba atabalat...

...la meua llengua (la verbal que no la palatal) no té quasi vida fora del meu entorn i en eixa capsa de llautó descobreisc paraules antigues. Estem deixant-la morir com les volves de neu (això també és antic) que vacil·len en l’aire abans de caure a terra sense cap lament. Amb “la vella llengua” escrivim pocs ( i parlem pocs fora de l’entorn). Quan u cedeix i abandona, fa la impressió que col·labora en l’extinció i penses : “les paraules que van ser a la boca dels meus pares/mares em resulten estranyes”. Em de deixar als nostres fills/es no sols coses materials i agafar la ploma, el llapis o el bolígraf (paraules antigues) i fer un xicotet esforç d’escriure i de parlar. La mort d’una llengua (tant la verbal com la palatal) actua sense romanços ni contemplacions. Arriba i pega un crit: “s’ha acabat!”...

iniciem/eu una nova lectura/conversa...

3.-calendari gregorià: Estem d'enhorabona, no sols perquè estem a tretze dies (Santa Llúcia) de Nadal, també perquè tenim “uns amics” que col·laboren en la promoció d'quest esport tant bonic com és la pilota valenciana. Estic parlant del diari digital PilotaVeu on podeu trobar un enllaç(banner) on trobareu i s'informareu de tot el que passa en aquest campionat de raspall. Jo seguiré posant el meu granet en el blog. Santa Llúcia és la patrona de les treballadores de l'art de l'agulla i advocada contra les malalties de la vista (protegir i conservar). Parle en femení perquè els nostres besavis creien que les dones no havien de saber llegir, perquè les esgarriava (=desencaminar) de ser bones mestresses de casa. Altres treballadors de l'agulla, com els matalassers i espardenyers també la invocaven. I com no els estudiants, per tal que els la conservés (la vista que no l'agulla). I acabe parlant del refranyer que perdura en la popularitat i sobreviu en el temps, malgrat que ha desaparegut la raó o lògica que el va originar. Sí parle “del pas de puça”. És un refrany anterior al segle XVI i es refereix a la durada de les hores de claror. Fou dictat abans de la correcció gregoriana del calendari, per la qual la celebració de la festa de Santa Llúcia va passar del dia 23 al 13 (el dia que el Sol s'eleva menys en el zenit és el dia 21). El 1582, el Papa Gregori XIII publica el nou calendari perpetu, corregint i renovant l'antic...”divendres 15 d'octubre. Aquest dia deixa d'usar-se el calendari antic. Així no diem estem a 5 del mes, com fins ara, sinó a 15, en virtut de la correcció i renovació...Amén”