En aquesta rondalla (adaptada per mi a la meua terreta, puix l'original parla d'un raïm) queda ben explicada la necessitat de no tocar res a ningú, malgrat siga una cirera o un xanglot (grans de raïm units per unes tiges al tall, que pengen del sarment) de raïm, només un/a .
Comencem :
       Un pare va sortir amb els seus xiquets a passejar pel camp. Caminant, caminant, van arribar a uns bancals de cireres amb cireres que feien denteta. "El més gran dels xiquets, sense reflexionar allò que feia, agafa una cirera i la cull. Era rogenca negrosa. El seu pare disgustat li diu: -Que has fet ara, Jaumet? Que no ho saps que no són nostres? -Tant se val els nostres com els d'un altre. Per una cirera! I de més a més, tinc set!
      Has fet una cosa mal feta, vaja -va dir reptant-lo. Caminem una mica més ens asseurem en un pedrís i us faré veure perquè tots ho comprengueu, el mal que ha fet en Jaumet collint una cirera del bancal d'un altre. Us contaré una rondalla -Una rondalla?- van dir els xiquets, picant de mans. -Sí, una rondalla -va dir el pare.        Una vegada, en un país molt llunyà plantat de cirers, hi va anar a captar(demanar almoina) un pobre home vell i desvalgut. Va passar per un camí en el qual hi havien uns cirers de picota madures que deien menja'm! i com que tenia la boca seca de tant que havia caminat, va i sense més compliments, cull una cirera.        Un guarda que hi havia i que el pobre no havia vist, se n'apercebeix i va corrent cap on era el pobre:     -Què heu fet!. digué el guarda fent escarafalls. -Que una cirera la donen a tot arreu. -Oi, no pas en aquest país! -Per una? -Sí, per una -va dir el guarda reptant el vell. -i en prova d'això és que hi ha unes penes posades per a castigar els infractors. -Ho trobe bé quan se'n cullen moltes -va exclamar el pobre començant a amoïnar·se de la perfídia amb què el guarda li tirava en cara el seu acte mal fet d'haver collit una cirera.      -No sou vós qui heu de venir a apreciar el perquè en aquest país regeixen aquestes lleis. -D'això n'heu fet una llei? - va exclamar el pobre tot estranyat. -D'això, d'això. Ja veureu com us l'aplicaran i no us agradarà gaire. -Vós no negueu que heu pres una cirera? -Perquè he de negar-ho si potser ho heu vist. -Doncs ja n'hi ha prou per aplicar-vos la pena. Seguiu-me-va dir el guarda amb to imperatiu. -Anem! -va dir el pobre, no acabant de comprendre el tarannà de la gent d'aquell país.
      Marxen fins la casa comunal i hi troben el batlle. -Ací us presente un home que ha collit una cirera. -Oh! -va fer el batlle. Sí -respon el vellet- tenia set i no pensà que fes cap mal he collit una cirera, una només. -De manera que ho confesseu? -Sí, perquè no? -Ja sabeu que heu fet una falta que de castigar? -Està bé; puix que vós mateix heu confessat la vostra falta, ara mateix convocaré el tribunal i entre tant aneu a la presó a esperar la sentència.
       Es reuneix el tribunal i després de molt deliberar el fan comparèixer i el secretari diu amb èmfasi:            -Escolteu, estranger, tota vegada que sou convicte i confés d'haver entrat a un bancal i haver pres una cirera, només una, se us condemna a col·locar-vos a la porta de l'església demà que és diumenge, en sortint de missa, i tothom que sortirà ve obligat a arrencar-vos un cabell del cap, només un i ¡ai! del que gosés a arrencar-vos-en dos o més. El pobre, astorat, veia i escoltava la sentència i no se'n sabia avenir. ¡Que en són de ximples! -pensava. El batlle va refermar el que havia dit el secretari, dient amb un to de suficiència.     -Ja ho heu-sentit, demà en sortint de missa rebreu la pena. Tothom que sortirà de l'església us arrencarà un cabell del vostre cap. Només un, no més. L'home que no acabava d'entendre ben bé tot allò que passava, ni veia la falta tan greu que aquella gent deia que havia comès, es va deixar portar a la presó i va esperar el diumenge.
       En sortir de missa treuen el pobre de la presó i el porten davant de l'església. El tribunal s'ho guaitava. Surt el primer feligrès i cerimoniosament mirant ben bé de no arrencar-n'hi dos o més, li arrenca un cabell del cap. N'hi va anar un altre i va fer el mateix. I un altre i un altre i tots ells van arrencar un. cabell del cap del pobre, només que un. Com que n'hi van arrencar bona cosa i tots els hi van arrencar d'un mateix lloc, el cap del pobre va aparèixer amb una clapa (en una superfície coberta d'una determinada substància, xicoteta extensió d'on esta és absent. Exemple:Son pare és calb, i ell ja té algunes clapes).
       Aleshores el batlle va prendre la paraula dirigint-se al pobre, li diu: -Estranger, ja teniu la pena de la falta que haveu comès. En el vostre cap queda marcat el senyal que han fet la gent d'aquest poble arrencant-vos cada un, només que un cabell, ¡un tot sol! Ai si algú us n'hagués arrencat més d'un! Ho veieu ara el que heu fet i veieu si tenim raó de castigar, mal que no siga més que una cirera el que es cull? Una cirera només que es collís no es coneixeria en el cirer, un cabell que haguéssim arrencat del vostre cap no s'hi hauria conegut, però si després d'una persona que ha collit una cirera, una altra persona passa pel bancal i cull un altra, i darrera d'aquell n'hi passa un altre i un altre, succeirà al bancal el mateix que ha succeït amb el vostre cap, que s'hi notarà, que hi haurà una capla.
 bona collita i profit !!
Recordes quan collir cireres era agafar amb les mans els colors de l’estiu? 
 No tornaré a collir mai més cireres com aquelles

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog