Tornem a fer senda matinera per les terres morisques. Diumenge 22, prou abans del trenc d'@lba (un poc després de l,hora prima) , sense gelades ni el fred d,ahir, un urbanita com soc jo ha agafat el camí de Fleix Poble Mig diem per ací) amb la foscor de la nit i el silenci sols interromput pel lladruc d,algun gos, l,escotxegar d,un parell de perdius (el cantar diem per ací), dos xics corrent fent el camí del barranc de l,infern i jubees (la volta diuen per ací) per intentar entendre perquè li diem Font Grossa, perquè quan parlem de Laguar no existeix un poble físic si no que som 3 + Fontilles(=4), pujar per la Llacuna (la cuna diem per ací), parar-te a fer un parell de fotos i gaudir de la vista per continuar pel camí del Forn de Calç (fordecals diem per ací), vore l,abandonament de les terres, la quantitat de cases (casetes diuen per ací) de camp, fer més fotos, whatsapear amb un amic caçador que està en el segon punt més alt del nostre terme (Penya Hedrerets, m...
Entrades
Un home bo. Un humil llaurador que no tenia casa perquè com ell em deia "la del poble és de la Fernanda i la de l'Era és de la Marisa i la Rosana. Vorem quan plou on m'amague". Una broma més de le teues. Incís * broma* segons el dicionari de la RAE:"cosa dicha o hecha a alguien para reirse sin mala intención". 2+4 lletres, total sis lletres per saber a Laguar i pobles de la contornà de qui vaig a parlar. EL MOLL, perquè malgrat tindre 10 nebots Moll Moll, l'unic, l'autèntic, el genuí MOLL de Laguar eres tu. Ningú més. Quina passà ens has fet!! La broma del cotxe mercedes l'acabes de viure en primera persona sense avisar en temps ni tu saber-ho que eixe viatge és el teu últim. Hui has sigut tu el que has pujat al Mercedes blanc dels Oltra de Pego cara al cementeri. El teu darrer viatge. Una altra broma del MOLL. Malgrat no estar seré, amb cor, ànima i amb tot el respecte i admiració a ma tia i les meues cosines vaig a intentar fer un exercici...
Porte dos mesos sense fer cap tastet en els dos blogs que tinc. Els motius? Esgotament/cansament mental, però un altre dia xarrarem sobre eixe tema. Hui he sentit el cuquet de la curiositat de fullejar i repassar els meus inicis escrivint en els blogs (web de caràcter personal) creats a internet. Eixe núvol o espai virtual que és internet va arxivant tot el que a ella pugem i tot el que escrivim (cabrejos, admiracions, fotos, comentaris, etc.). “Allí dalt” (cloud) queda tot reflectit, i com que els anys passen (i a pressa), “els fets” romanen i es mantenen intactes (?). PERÒ, clar és imprescindible una connexió a Internet. Sense això, no és possible accedir a les ferramentes i utilitzar-les d’una manera normal. Per tant, suposa una dependència quasi absoluta dels proveïdors de servei a Internet (i no entrem a parlar de seguretat i privacitat). ALESHORES, també m’ho guarde en un dispositiu de memòria o flash ( llapis usb) també anomenat “pendrive”. Anem al què anem. El tem...
Tranquils, tranquils, no vaig a estendrem molt en el tastet de hui divendres. Hui en dia vivim “a tota hòstia”(*) i vigilats per L’ULL QUE TOT HO VEU. (*)perdoneu-me “el taco” = paraulota. Però sí, vivim ”molt de pressa” perquè a totes hores hi ha que estar fent cosetes: treballar, respondre als WhatsApps, fer-se “selfies”, viatjar a tots els llocs, divertir-se, etc. i, a més a més, al segle XXI, real i palpablement, estem MEGACONTROLATS pels rellotges intel·ligents (whatch), pels assistents personals i virtuals (les IA, o siga intel·ligència artificial ) i la seua branca IAG (I.A. generativa o més conegut com XatGgpT). En temps prehistòrics, els egipcis, tenien l'Ull de la Providència o Ull que tot ho veu. Era un símbol que mostrava un ull envoltat per raigs de llum, sovint dins o damunt d'un triangle o d'una piràmide. Solia ser interpretat com la representació de l'ull de Déu observant la humanitat, però no necessàriament significa que pertanyia a Ell. I, ...
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Reconec que ha estat un mes d’agost “descafeïnat, diferent, 0%” per diversos motius QUE NO venen al cas. Per aquesta raó enguany no tinc moltes paraules que recordar, però si tinc el record de les fotos fetes. FESTES I PARTIDA PILOTA MÀLIA al Poble Dalt. Feia dies que no dormia tranquil. 60 anys i mig complits. Els malsons i els nervis per no fer el ridícul al bell mig del carrer s'havien apoderat de la meua persona des què el xicó em van dir: " pare, el Vicent “Malia” vol i m’ha manat que en la partida de festes d’enguany, el tio Saoro (de roig) i tu (de blau) feu de punters. És la partida de llargues que organitza el club de pilota de La Vall de Laguar i que serà l’acomiadament al carrer del seu poble (Poble Dalt) com a treta de llargues. Abans de la partida, el club li rendirà un xicotet homenatge amb els alumnes de l’escola de pilota i la xirimita i el tabalet fent la volta a la processó, però al revés (d’esquerre a d...
Vull començar el tastet amb un proverbi: Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït un cor que plora . Proverbi hindú Malauradament, després de la presentació d’un llibre, aquest sol quedar arraconat en les prestatgeries de casa (o d’una biblioteca) com un element decoratiu més durant una llarga temporada, per no dir, tota la seua vida. Pocs, molts pocs, agafem un llibre del seu llom, l’obrim i el llegim. Tinc entre les mans, a punt d’acabar la seua lectura, “ El Archivo parroquial de la Vall de Laguar: antecedentes y anàlisis ” de Daniel Riera Moll . Un gran treball d’investigació i estudi fet pel Daniel, mestre jubilat. Enhorabona!! L'arxiu parroquial és, en un sentit ample del concepte, el lloc en el qual s'ha depositat tota la documentació rebuda i generada per una parròquia. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE, 2007) a Espanya hi ha 14.118 arxius eclesiàstics, dels quals el Cens-...