pilota de fulls de paper

Hui toca parlar de cinema espanyol. Després de diverses lectures, he canviat els hàbits d'esbarjo i he vist un parell de pel·lícules. A casa, que l'economia no dóna per a més. La primera d'elles és : 1.- “ Kamikaze ” (2014) que va participar en la Secció Oficial del Festival de Màlaga Cine Espanyol .Dirigida per Álex Pina, “Kamikaze” és una comèdia coral en el repartiment de la qual apareixen Álex García, acompanyat d'Eduardo Blanco, Carmen Curandero, Verónica Echegui, Leticia Doldrà, Ivan Massagué i Héctor Alterio.La sinopsi de la pel·lícula “Kamikaze” és la següent: Slatan, un home corrent de Karadjistan. Mogut pel dolor, Slatan s'enfronta a una situació extrema: la missió suïcida de fer estallar un avió. Els seus plans es torcen quan el vol en què viatja de Moscou a Madrid és cancel·lat a causa d'una tempestat de neu i tots els passatgers són reallotjats en un hotel de muntanya. En tres dies, Slatan descobrirà de nou l'amor i el valor de l'amis...

És quasi migdia i estic acabant d'ordenar els llibres que al llarg del matí els socis de la biblioteca ens han tornat després de la seua lectura i préstec. Agafe l´últim i el guarde. Al costat hi ha un llibre de color blanciverd que em crida l'atenció. L'obric i el fulletge. Pàgina 37, “divorcios y bibliotecas”. L'autor del llibre està en una fira del llibre i davant té un lector amb diversos llibres d'ell, acabats de comprar. Encara amb el plàstic. L'autor que signa li pregunta si és que l'acaba de descobrir com escriptor. Sabeu que li respon el lector? - No, fa temps que el llig, però m'he divorciat i l'ex-esposa, s'ha endut tots els llibres. L'autor pensa, tindrem que estudiar aquest tema des del punt de vista de la importància dels divorços en la MULTIPLICACIÓ DE LES BIBLIOTEQUES. Potser la idea siga algo provocativa, deixe'm-la en pau, no siga ens acusen de tindre interesos materials per damunt de l'harmonia de la parella...

Stefan Zweig va ser un escriptor i activista social austríac molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30 del segle passat (s.XX) . Des de la seva mort el 1942 la seva obra esdevé menys coneguda per al públic en general. Zweig va escriure novel·les , històries curtes, i diverses biografies. Zweig desenvolupà un estil literari molt particular, al qual ajuntava una curada construcció psicològica ( Sigmund Freud i el psicoanàlisi) amb una brillant tècnica narrativa.  Veinticuatro horas de la vida de una mujer i Amok en Ed. Plaza & Janés, 1984. 1era. Edició. Les lectures sorgeixen, a vegades per sorpresa i espontàniament. Una amiga (va dic el nom, Almudena Francés, d'ofici narradora d'històries) parla en el seu blog d'una lectura ràpida, com el títol i em pica la curiositat. Consulte en l'opac de la xarxa de biblioteques i veig que en la biblioteca d'Albaida tenim un exemplar. Vaig a per ell i comence la seua lectura..... ...El sentiment d'una dona ...

En aquesta rondalla (adaptada per mi a la meua terreta, puix l'original parla d'un raïm) queda ben explicada la necessitat de no tocar res a ningú, malgrat siga una cirera o un xanglot ( grans de raïm units per unes tiges al tall, que pengen del sarment) de raïm, només un/a . Comencem :        Un pare va sortir amb els seus xiquets a passejar pel camp. Caminant, caminant, van arribar a uns bancals de cireres amb cireres que feien denteta. "El més gran dels xiquets, sense reflexionar allò que feia, agafa una cirera i la cull. Era rogenca negrosa. El seu pare disgustat li diu: -Que has fet ara, Jaumet? Que no ho saps que no són nostres? -Tant se val els nostres com els d'un altre. Per una cirera! I de més a més, tinc set!       Has fet una cosa mal feta, vaja -va dir reptant-lo. Caminem una mica més ens asseurem en un pedrís i us faré veure perquè tots ho comprengueu, el mal que ha fet en Jaumet collint una cirera del bancal d'un altre. Us cont...

El fer-vos veure aquests escrits meus sobre la lectura que faig en el meu temps d'esbarjo té una explicació molt simple: intentar posar el meu granet d'arena en escampar l'entusiasme per llegir i que a algú li entre el cuquet d'agafar un llibre, qualsevol, igual tinc que siga en paper que electrònic. Llegiu i prou. Per què sempre en valencià? Pretenc, posar també el meu granet d'arena, en una llengua minoritària, la qual serveix per a parlar i escriure en qualsevol lloc i de qualsevol tema. I com algú deia (no recorde qui era) .... que no ens maten la ment, que no ens maten la ment repeteix una vegada i altra, mentre es frega les mans... No u, dos. Què us sembla? Sí, dos llibres vos vaig a recomanar aquesta vegada. Són llibres que m'han regalat en aquest darrer mes i he llegit amb ganes i fam de lectura. Malauradament, són llibres que no trobareu a la biblioteca d'Albaida, entre altres raons, perquè no tenim pressupost per a comprar-los. Però, co...

dos llibres i un recordatori : multiculturalitat, memòria, escola pública i en valencià, el primer és una novel·la de personatges on les vides dels quals s’entrellacen amb moments clau de la Història, des del final del segle XIX fins als nostres dies, i que recrea el dia a dia de ciutats tan emblemàtiques com Sant Petersburg, París o Jerusalem. “ Dispara, jo ja sóc mort ” de Julia Navarro (La Rosa dels Vents) on ens torna a sorprendre als lectors amb una història d'amistat i traïció amb el conflicte entre Israel i Palestina com a teló de fons. És una història d’històries, u na novel·la que amaga moltes novel·les i que, des de l’enigmàtic títol, fins a l’inesperat final, proporciona més d’una sorpresa i emocions a flor de pell. La t raducció és de Jordi Puig Martínez . “ Hi ha moments a la vida en què l’única manera de salvar-te és morint o matant ”. Amb aquesta frase implacable i contundent comença una història protagonitzada pel jueu Samuel Zucker, que al final del segl...

ara resulta que sóc foraster als dos pobles. Però si parles com ells, no notes “ el dejo ” que tens, què dius? d’on has tret eixa paraula? no potser, no m’aclareix, entre al bar a fer-me el bombó dels matins i demane unes llesques de pa torrat en oli i sal. Llesques? diràs rodanxes. Què feu hui? aneu a ramullar?, m’han dit que ja teniu podats els fruitals. No, ací primer esporguem i després anem a arreplegar la brosta i cremar la ramutxa, què no te’n recordes? bé, me’n vaig que a la biblioteca tenen que alçar un tabic de brics? de cartons de llet i de suc? Josep, estàs fent major. Què no home, què no! de rajoles del 7 per a fer una sala on es puguen fer activitats sense destorbar als que vénen a estudiar o llegir i després quan tanque tinc que anar a enfaixar-me. Què ara portes faixa? recollons pandereta, que no m’enteneu res : que tenim partida de pilota al trinquet i tinc que arreglar-me(enrotllar-me) les mans per a jugar al raspall. Què jugueu en l’eina de les dents? no, dona, n...