pilota de fulls de paper

En 2010 es va editar un 2,3% més de títols respecte al 2009, però la tirada mitjana per títol va descendir un 29,7%. Per categories de tema, més de la quarta part dels títols editats i quasi la mitat d'exemplars impresos van correspondre a la categoria de Literatura. L'edició de llibres de text va descendir un 32,0% i les publicacions per a xiquets es van reduir un 11,6%. Quant a la producció per idioma de publicació, el castellà va representar el 78,8% del total de títols i el 79,9% dels exemplars editats. En les publicacions per a xiquets es van presentar les majors diferències entre idiomes, aconseguint el 3,7% del total en les publicacions en castellà, l'11,0% en català, valencià i balear; el 15,2% en gallec i el 24,9% en èuscar. Estes són algunes de les principals conclusions que es desprenen de l'informe “Estadística de la Producció Editorial de Llibres. Any 2010”, fet públic dimarts passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'objectiu d'...

la paraula efímer si la busquem a l’enciclopèdia o qualsevol diccionari de la llengua ens la defineix com alló que no dura sinó un dia o de molt curt durada. Jo em quede amb la primera definició que inclou plaers, il·lusions, flors i jo posaria fins i tot ART. Sí, el que vegeu en la foto, en la meua modesta opinió, és art efímer gastronòmic en paraules majúscules malgrat que per molts de vosaltres la seua autora siga anònima i desconeguda i no hagueu participat en el seu tast. Per què art efímer? no sols per la qualitat del menjar, la qual cosa tindria que valorar un crític culinari, malgrat els que ho hem provat li donem un aprovat alt o com puntuaven en escola fins va quatre dies : P.A. (progressa adequadament). Per què art efímer? perquè s’ha fet per un motiu col·lectiu i sense ànim de lucre, tot al contrari, col·laborar amb els alumnes de l’institut en causes de solidaritat i companyerisme ; malgrat que a dia de hui és més de paraula que de fet. Per què art efímer? perquè la seu...

un lustre des de l’oferta pública del 2006 ha tingut que transcórrer per a poder dir que ja sóc tècnic de gestió de biblioteques i arxius. Durant aquests cinc anys d’estudis i preparació com tot en la vida he tingut moments d’ombres i clarors, sobretot, ombres perquè preparar unes oposicions, malgrat que molta gent no s’ho crega, és mentalment molt dur de passar : incerteses per veure com passen els mesos i la convocatòria no es publica en cap butlletí oficial; preocupacions per saber-te capaç de “competir” davant altres companys/es, maldecaps per si encares bé la preparació escriptora amb suficient bibliografia i expositiva amb el control de la durabilitat del temps, serietat tant en casa com en el treball, hores d’estudi (sobretot nocturnes) tretes del treball que t’absorbeix tot el dia puix tens una jornada partida que dificulta poder dedicar-li més hores; i , sobretot, el que més m’ha dolgut (en l’ànima -si la tinc- i en sentiments), deixar un poc prou de costat a la meua família...

Ai! Les rondalles... Fa molts, molts anys, en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics s'asseien tot junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions. Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a ...

Digitalització : Arxiu Històric. El perquè de tot plegat: un servei, una necessitat. La digitalització com a fenomen cultural, social i administratiu esdevé en l’actualitat un element clau en les polítiques de preservació i difusió dels arxius. Superada la primera fase de digitalitzacions quirúrgiques i atomitzades només a l’abast de grans organitzacions i sobre fons documentals o documents de rellevància, en l’actualitat i des de fa uns anys s’ha “popularitzat” la digitalització com a element no només de conservació, sinó de difusió de la documentació. D’altra banda, s’està constatant que el desenvolupament dels plans de digitalització té conseqüències directes en molts factors, però especialment sobre la preservació d’aquests documents. L’Arxiu Municipal d'Albaida des d'aquesta setmana hem començat ha enganxar els documents digitalitzats de l'arxiu municipal que de manera desinteressada ens ha fotografiat l'Associació altruista "Arrels Valencianes" issuu.com...

Ja se que hui (desset de gener) estem a San Antoni Abat més conegut popularment com sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases i que la majoria de gent, aquest cap de setmana, ha estat en alguna que altra foguera. També se que tots sabeu que es tingut pel patró dels animals, especialment, dels doméstics, que conviuen amb l’home. Però bé, jo parlaré d’un altra historieta....com vos he comentat en el blog “a dos i dos ratlles” hui estem en la vespra de del dia de La Cadira de Sant Pere (18 de gener) : es creu que tal dia com demà reviuen totes les cuques i feristeles que s’havien esmorteït i esllanguit a causa del fred. La cuca és un animaló repulsiu segons ens explica el diccionari de l’Alcover. I inclou a l’escarabat, el corc o el llagost i especialment : la cuca llauradora (perjudicial per a les plantes), la cuca panera (la qual habita dins les cases i en racons humits, us sóna el nom de “cucaracha”?) i així fins a vint classes diferents (dormileca, cargolera, papera, peluda,etc....

A partir de 1928, es restablix de nou l'anhelat somni del pantà d'Isber, esta vegada va estar propiciada per la iniciativa d'uns promotors catalans, els senyors Brutau i Cruells, que en 1931, utilitzant el projecte de D. Alfonso Peña Boeuf , Enginyer de Camins, Canals i Ports, van escometre de nou les obres de la presa, però este projecte quedaria de nou detingut al poc de temps, a causa de la dificultat que comportava la injecció del ciment en eixa època, tràngol este que desbordava les seues possibilitats econòmiques. Acabada la guerra civil espanyola, s'escomet de nou el projecte de la presa d'Isber. Ja que segons una llei de 30 de juny de 1939, i per mediació d'una ajuda estatal que subvencionava el 80% de l'import, a l'abril de 1940, va possibilitar als concessionaris el reiniciar el dit projecte, restablint de nou la Comunitat de Regants del pantà d'Isber . En este nou projecte, es preveia la construcció d'una presa de 45 a 50 metres, a...