pilota de fulls de paper

  Ahir llegia en el diari, premsa escrita (m ’ agrada embrutar-me els dits de tinta), dues not í cies sobre els garrofers . La primera, les denuncies per robatoris de garrofes en la Vall de Gallinera. La segona, un garrofer de m é s de tres-cents anys abandonat a X à tiva. Es calcula l ’ edat mesurant el seu per í metre de tronc que passa dels cinc metres de di à metre. Per les seus dimensions pot formar part del cat à leg d ’ arbres monumentals i protegits (llei 4/2006). Els arbres monumentals poden i deuen ser atractius tur í stics per desenvolupar les zones rurals.             En la comarca de l ’ Horta, al poble d ’ Alaqu à s, hi ha “ el garrofer del bovalar ” , elegit com a candidat del concurs “ Arbre de l ’ Any ” organitzat per “ Boscos sense Fronteres ” . É s un garrofer caragolat amb la soca buida per dins de m é s de 400 anys amb 9 metres d ’ al ç ada i 12 metres de cap ç a (copa) di à metre... ... la setmana havi...

  Conforme anem fent anys, els costums diaris van canviant i estic d’acord amb un bon amic del poble del costat quan li dic bon dia a rompre el dia, via whatsapp, i l’envie una foto del seu poble i ell, amb lleganyes als ulls (imagine jo), em contesta: -Xe, Josep, pareix mentida. Qui t’ha vist i qui el veu, has passat “d’alçar carrers a posar carrers” (alçar carrers, l’últim en acabar la festa i anar a dormir; posar carrers, quan un és matiner). Anem al que anem, aquests dies de passejar a rompre el dia, he vist un arbre “marginal” i m’ha vingut al cap qui deguera plantar la primera de totes. Sí, perquè “ella” és femení i el seu fruit moltes vegades el vegem relacionat amb temes de fecunditat i fertilitat. Estic parlant de la figuera ( ficus carica ). Però abans, una historieta de moriscs (cristians nous) i cristians vells. Meitat segle XVI, uns quants anys abans de la seua expulsió (1609), en un poble on conviuen llauradors de les dues cultures i religions. Tots ells viu...

Restes antigues? Més o menys. Estem davant la biblioteca. Són els llambordins (adoquín o pavé) de l’antiga carretera Cadis a Barcelona al seu pas per Albaida.  Diuen i conten que fa uns cent anys van fer eixe tram de carretera i el marge que puja pel carrer Fora-Fora. Diuen i conten que abans, el trànsit dels traginers i els seus carruatges anava pel Cardavall, Carrer Major, Carrer Alacant. Diuen i conten que la cas de Llinàs tenia 3 “nevades” i que un arc unia eixa casa amb la del Carrer Nou i on està la carretera eren les hortes de la casa de Llinàs. Diuen i conten els diccionaris que la llamborda és una peça prismàtica, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per a pavimentar carrers i altres espais urbans, així com zones de vianants. Diuen i conten els diccionaris que el Llambordí és una llamborda xicoteta que s’utilitza en pavimentar els carrers. Diuen i conten els diccionaris que el Pav è s és escut rectangular i oblong que, posat en terra i sostingu...