La mare de totes i de tots. Sempre tenia les portes de casa obertes i quan entraves ja estava oferint el que tenia a la seua despensa : ametles fregides, rotllets, coca de poma, codonyat, pastissets, carquinyols, ous de les seus gallines i, inclús, si tenies molta fam ja tenia el platet d’arròs en fesols i naps a punt. I clar, tant de menjar davant de tu no anaves a menysprear-ho.  Aleshores tocava el moment de beure : des d’aigua fresca del pou (emblanquinada amb aguardent) passant per la cerveseta o el gotet de vi del tonellet.

I mira que ha estat en un munt de cases. No perquè li agradara el món de les immobiliàries, si no perquè li va tocar viatjar per la península ibèrica. Va començar al costat del barranc de Sant Nicolau (Beniopa). D’on va passar a estar rodejada d’alquerians/nes (de la Comtessa) i d’allí va pegar un salt molt gran amb un Seat 600. A terres de neu, fusta i esclata-sangs : Herrera de Sória on ara viuen 10 persones i després a conviure amb “sanleonardinos”. Una vegada la família al complet se’n va baixar al balcó de la Safor (orengos) on passejava la seua simpatia, alegria i la cassola d’arròs al forn i on podies embriagar-te amb l’aroma de la flor de taronger (i també del cafè licor). 3 dècades més tard va tornar a la seua terreta, la seua caseta i la seua “arradiet”. Als seus orígens. Molt creient, practicant i patidora vos adjunte una fotografia amb les esglésies dels pobles on va viure la rosariet del manyo.

16 de gener de 2018

Diuen i conten que l’ametler procedeix del continent asiàtic i que va arribar, com no, per la Mediterrània. Va tindre que fer una transbord a l’Alger on agafà un ferri de la transmediterrània. Però, també hi ha una llegenda que ens explica el seu origen. Anem a intentar contar-la. Demofonte (guerra de Troia para Pc i online), fill de Teseu i Fedra, va naufragar en les costes de Tràcia (nord-est de Grècia). Fillis, filla del rei, es va enamorar d’ell (amor a primera vista) i es va casar (princesa busca príncep segona part). Al cap de poc de temps de les noces, Demofonte va rebre un WhatsApp que son pare s’havia mort i va tindre que agafar un vol directe a Atenes. Li va prometre que tornaria tot seguit. Però no, van passar mesos i mesos sense saber res d’ell (enèsima caiguda d’internet, en aquest cas Skype), i no va tornar. La pobra Fillis, es va fer malalta de pena, i va morir. Els seus pares volien incinerar-la, però els déus la van transformar en AMETLER. Passat el temps, Demofonte va tornar i es va assabentar del succés i va córrer a abraçar a l’arbre. Un arbre de branques sense fulles, però si li fas una abraçada de més de 20 segons passen coses fantàstiques (provat científicament). Sabeu què va passar? Les branques s’ompliren de boniques flors blanques rosàcies.

Mengem ametles tot l’any!

4 de gener de 2018 

el cor és com un arbre : en ple rendiment tot són fulles i vida, però quan batega poc a poc (fluixeja) es queda sense fulles i els pardals alcen el vol en busca d’altra vida. El món és molt petit vist des d’una finestra!