pilota de fulls de paper

la frase comentada, arran d’una fotografia dels anys 60, va portar mocador 13 mesos   fa que hui parle del dol . El dol és l'expressió mitjanament formalitzada de respondre a la mort, és a dir, la mostra externa dels sentiments de pena i dolor davant la defunció d'un ser volgut. En els països occidentals, això inclou els enterraments, les   esqueles i roba de dol, entre altres. El costum de portar roba negra sense adorns en senyal de dol es remunta almenys a l'Imperi Romà, quan la toga pulla feta de llana de color fosc es vestia durant els períodes de dol. Durant l'Edat Mitja i el Renaixement, les robes pròpies del dol es portaven per pèrdues personals i generals:   un exemple, després de la matança d’hugonots (dia de San Bartolomé) a França, la regina Isabel I d'Anglaterra i la seua cort va vestir de dol rigorós per a rebre a l'ambaixador francès. El color del dol més rigorós entre les reines europees medievals era el blanc en lloc del negre. Era costum ...

entre roques planta ornamental els boscos han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la història natural, social i econòmica del nostre país, des dels temps antics fins ara. Tenim que seguir conscienciant a la gent de la importància dels ecosistemes. La sèrie documental “el bosc protector” que emiteix la 2 està fent-ho i aquest matí parlaven dels “ tetraclinis articulata ”(?). Sí jo també m’ho he preguntat perquè, la veritat siga dita, no hi havia sentit mai eixa parauleta, però les imatges, per a un neòfit en el tema com jo, em semblaven a una mescla de xiprer i savina. Aleshores m’ha entrat el cuquet d’escorcollar entre llibres i he trobat la següent informació : bonsai pinyes i llavors forest o bosc Tetraclinis és un gènere d'arbres endèmic de l'oest de la regió mediterrània de fulla perenne dins la família del xiprer (cupressàcia). És oriünd del nord-oest d'Àfrica i les Muntanyes Atles del Marroc, Algèria i Tunísia també e...

estava llegint un article sobre les inscripcions epigràfiques ( inscripcions fetes sobre materials durs: pedres, ossos, metalls,etc.) i l’ús de la braquigrafia, es a dir, les paraules no escrites senceres, quan llig la inscripció “ VI idus aprilis ” i he pensat parlar-vos, un poquet sobre el calendari romà i la manera de contar els dies del mes (inventaren un sistema força enrevessat). Recordeu que un any és el període de temps que tarda la Terra a fer una revolució al voltant del Sol El primitiu calendari romà tenia 10 mesos i l’any començava el mes de març (MARTIUS, déu Mart). Després per adequar el calendari lunar amb el solar van afegir 2 mesos més (el calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre); els quals els posaren al final : IANUARIUS (el déu de les 2 cares i portes) i FEBRUARIUS (el déu de la purificació). Això va passar l’any 153 abans de Crist (a.C.) quan l’elecció dels cònsols es va traslladar al 1 d...