pilota de fulls de paper

Bona vesprada i benvinguts i benvingudes a aquest acte que anem a celebrar en la biblioteca d’albaida. La bibloteca és un servei públic obert a tot el món (tenim socis de menys d’un any que vénen amb els pares i de més de 90, un home ve tots els dies a llegir el diari amb la seua lupa i una bombeta de llum). També dir-vos que l’accés és lliure i gratuït com fer-se el carnet de soci i que actualment estem dins de la XLPV (serveis de préstec,internet,reprografia,etc.) . Però anem al gra, que és el que voleu, quan Dídac Botella va nàixer (per cert ja estava predestinat a ser mestre pq el seu segon cognom és MESTRES) corria l’any 76 feia un any de monarquia constitucional i s’inaugurava la Ford ‘Almussafes i es feia la manifestació més multitudinària a favor de l’autonomia i els drets valencians amb “totes” les forces polítiques juntes entre altres històries. Vam tenir que arribar al nou mil·leni (any 2000) per a veure’l treballar i exercir com a mestre a l’escola Gavina i després a Valè...

Aquest poemari Mikrokosmos es el resultat d’un lent procés de reflexió i destil•lació sobre la funció de la poesia en la societat, l’essència de l’ésser humà, la pèrdua de l’amor, dels sers volguts. El present més immediat també té cabuda com ara la crisi, l’atur, i el desencant de l’actual generació dels vuitanta, de la qual en forma part. En ell tambe trobareu un atac frontal al món de la droga i un darrer comentari ....ara somniar en que el germà Hèctor li pose música als poemes . Àngel C ompany (de pepe canyeta) i albert (...........) va nàixer el 14 d’abril del 1981 a Albaida i va cursar els seus estudis de primària al col•legi Elies Tormo, on ja va guanyar diversos concursos literaris a nivell escolar en la modalitat de poesia en valencià i en castellà. Després de cursar els estudis de BUP i COU es traslladà a València per estudiar la llicenciatura en Filologia Anglesa i començà a col•laborar en la revista del seu poble amb articles d’opinió, d’història de l’art i crít...

Estem a 14 d’abril (records de memòria històrica republicana, no cal? Per si de cas...algun jutge...ho deixarem....). Escric aquestes línies per què l’eina esmolada de la creació entre el 2 i el 23 d’abril té diverses celebracions al voltant del llibre (pamflets,festes, fires, jornades, presentacions,etc.) on els lletraferits, potser també, des que el temps és temps, que cada autor, autora, poetessa i narrador empunya la seva llança com la de Sant Jordi ; el qual empunya una llança lleugera i punyent, creadora de mort i de vida. La que mata el drac d’urpes i escates lluents, la que fa néixer un brot tendre de vida nova. Encisats per l’enginy que mata dracs, que penetra mons, que crea éssers, llegendes i enigmes. Tots aquests actes em porten a resumir dos articles que vaig llegir ahir. El primer parla d’educar sobre l’escenari (pedagogia i teatre) i el segon de les biblioteques escolars. Anem pel primer: 1.- el teatre és una eina pedagògica per a ensenyar i aconseguir la integració...

Ja tenim les festes de pasqua a l’esquena. Aquest any he tornat al meu poble i van..... he estat quatre dies en plena natura (caseta de camp o com ara es qualifica : TURISME RURAL) rodejat de mones i pa cassolà (fet per nosaltres a un forn de llenya), d’esmorzades salades no perquè estaven sinó perquè tot era saladura (sardina de casco, capellà, "ueva", moixama), de caminades fent espàrrecs. Però tot canvia sense adonar-se’n. Les dues coses que més m’han cridat l’atenció són la diversió i els jocs dels nanos i l’arròs per fer la paella. Us comente : abans d’acabar el mil·lenni milerista (1998-99), el meu fill major jugava amb els pares a les cartes, els narraven històries al racó del foc o fent jocs i cançons per les nits i es llavaven en aigua calfada també a la llar. Ara , una dècada després de canviar de números (2009-10) els fills juguen amb la PsP,NDs, escolten música amb un Mp4 o ipod i és dutxen amb aigua calenta. El segon cas de reflexió ha estat l'arròs ( Oryza ...

El cap de setmana passat ha estat marcat, en el meu quefer diari, per la pluralitat d’activitats i el bon oratge que junt l’entrada de la primavera han afectat a la meua estima personal i moral. Tenia molt per elegir i a totes haguera volgut assistir però...pel matí de bon matí ,carretera i manta....futbol a Aiora. La Vall de Cofrents... i quasi sense temps de menjar-se la cassoleta d’arròs al forn partida de pilota al carrer teixidors (artesans del teler units amb el raspall qui anava a dir-ho al poble d'Albaida!); i tot seguit sense temps de canviar-se la samarreta del senyor Mariscal cap a la Trobada d’Escoles en Valencià celebrada al poble d’Alfarrasí (27 de març), la mateixa celebrava el seu 25 aniversari de .... les coses boniques sempre es mantenen ... Hola Solet! Hola Lluneta! Què tal, estrelletes del cel? Benvinguts, a la Vall d’Albaida hui fem tots la festa al carrer! Som els xiquets i les xiquetes de la Vall més blanca que hi ha... diu la cançó composta per Música: ...

Ha estat un cap de setmana més llarg del normal perquè malgrat no ser faller ni viure en poble on es planten falles hem tingut festa des del dijous fins el diumenge. Els quatre dies els hem aprofitat per a anar al poble de les nostres famílies i també visitar Dénia on tinc el pare hospitalitzat. Ací sí que fan falles, és un poble fester amb totes les seues paraules perquè tenen tot tipus de festa durant tot l’any : moros i cristians, religioses, falles, bous a la mar i un llarg etcètera. La crisi la deixaria de costat veient la quantitat de gent que hi ha visitant les falles. Nosaltres vam tenir que reservar una taula dos dies abans de la festa. Va ser al carrer Loreto al bar de Miguel Juan. Antic estanc-bar obert l’any 1929 i convertit en un restaurant que estava de gom a gom amb torns de taules per a poder menjar : a les quatre quan nosaltres estàvem en les postres encara hi havia gent sentant-se per a gaudir del bon menjar(algun que altre albaidí/ina entre ells). Vam demanar una fi...

Tinc a mon pare malalt i la meua família i jo hem anat a passar el dia del dissabte amb ell a l’hospital de Dénia. A veure si els néts l’animen un poquet i es recupera!... quan tornàvem cap a Albaida , els pregunte : - voleu que anem a Laguar a veure la família i els amcis? : Tots tres al uníson em contesten : SÍ !. I cap allà que anem. Agafe el desviament d’Ondara i enfilem per la carretera d’Orba buscant el sanatori de Fontilles. Conforme avencem i anem pujant, l’oratge es complica cada vegada més : boira, pluja i fred. Després de mitja hora de viatge hem arribat al Poble Dalt. De bon gust fem els protocols familiars (sobretot de part dels fills que peguen a fugir de seguida) i sorgeix la pregunteta de rigor : -anem de ronda?. Vinga, amb l’oratge que fa anem a cobert!. Al meu poble, encara és manté (malgrat que cada vegada menys) el costum d’eixir al bar en colla (amb amics o familiars) i fer-te la cerveseta (vinet o cassalleta ) a la barra/mostrador acompanyat d’una picadeta i on ca...