pilota de fulls de paper

Quina setmana d'acatxar el llom i traure cabassos d'olives!. La veritat, i tot hi ha que dir-ho, m'agrada anar a fer olives...bé al meu poble diuen "arreplegar les olives" perquè la mançaneta cau molt prompte...: eixes mans negres amb olor a oli, eixe esmorçar baix d'un garrofer amb xulletes, sobrassada i pa acabats de torrar damunt les brases, eixa bota de vi que no para de rodar (enguany vi del terreny : raim giró: bon color, fi al paladar. Bon any per als vinaters), el companyerisme i amistat que hi ha entre la gent (..demà a les huit anem ajudar-vos que el de la tele marca canvi de temps i se'n va a ploure...), el pas lent del rellotge ( ...ningú a agafat mòbil ni rellotge,està núvol i el sol no ens pot orientar...) la cansera de la nit (...ara ens dutxem i jo vos convide a la picadeta...), les mans gelades de l'escartxa(...pare dona'm els guants i el passa-muntanyes...). Si és bonic i reconfortant!. Enguany, com quasi tots els a...

M'agafe quatre dies de festa i me'n vull anar al poble a descansar, però no tinc temps. Els meus fills tenen les audicions de música de l'escola i , a més a més, celebren Santa Cecília amb la Vella d'Albaida i tinc que estar amb ells (dissabte 20). Tinc la dona "patxuxeta", entre tots, l'agafem i la duem al cinema Odeon (redéu quin fred ens fa!). GRÀCIES a ella (viatges, insistència, interés) els fills estan fent el que fan (...si no fora per les mares...) Després m'enorgulleix el fet que els amics  Héctor i Célia volen que el lliurament de l'instrument a la seua filla (saxo) ho faça el meu fill (el qual també li'l donarà a la germana, clarinet). Tot d'una, bona música i un excel·lent concert, ens ve a la memòria el Palau de la Música. Sense donar-me compte, són les deu de la nit i m'he perdut, per segona setmana, el València de futbol.Si m'ho diuen i m'ho conten, fa vint anys, no m'ho creuria. Els sentiment i l...

No sóc cap expert en música, més bé, em reconec una persona que desconeix la matèria. Malgrat tenir un pare amant d'ella, no ha estat fins que els meus fills han començat a posar els dits sobre les tecles dels instruments (oboè i clarinet) que m'ha assebentat d'un món meravellós de sons i amics. Es fa costera amunt, no tenir coneixements de les coses i per això vaig guadir tant del concert celebrat al Palau de la Música per part del Cercle Musical Primitiva d'Albaida. Dirigit pel director ontinyentí Saül Gómez van completar un programa musical de quasi dues hores impressionant on més d'un pare/mare/iaio es van eixir unes llàgrimes d'emoció i de sentiments externs. La veritat que la sala Iturbi ja per si impressiona als neòfits com jo i si això unim les peces que vam gaudir va fer més dolç encara l'audició : La Vella d'Albaida, La Passió de Crist ( amb la narració de Jovi), Extreme Make-Over, Cloudburst i Teogonica. Tot aquest èxit ve donat...

Em sap greu insistir en el fred, però es veritat que portem dues setmanes amb una gelor que feia anys no sentia ni notava...serà perquè en la biblioteca fa fred? segurament això a motivat la meua grip, bé cal modernitzar-se i dir que tinc el virus de no se qui. El cap em crema i la "moqueta" (la del nas) està continuament donant quefer, mocador amunt, estornut avall. Així i tot, estic content, després de més de quinze anys d'exercir com a bibliotecari i "arxiver" és la primera vesprada que hem puc dedicar, al complet, a escorcollar i recercar una informació que m'han demanat els meus companys de l'ajuntament. Sí! tres hores seguides sense dir "calleu, sssss, fes fotocòpies, presta i torna el llibre..." i tot gràcies a la contractació d'una persona en salari jove; la qual està ajudant-me durant sis mesos. MOltes gràcies!! a més, com diuen els de Castella "la dicha nunca viene sola" acaben de posar-mos un telèfon directe a la bibl...

Fa un fred que pela ! de veritat de la bona, acabe de passar per davant de dos rellotges/termòmetres i un marca 0 graus i l'altre 1 grau de temperatura. Mireu si fa fred que comença a nevar, Sí, bolves ben grosses, però no acaba de collar/quallar (tinc un dubte en el verb i en aquests moments no tinc cap diccionari ni el SALT). Els menuts i els més majors gaudim d'ella malgrat que després ho reneguem per la brutícia que crea en casa. Però qui no ha jugat amb ella, s'ha esgolat o tirat boles de neus ?. Jo le sofrida des de menut, allà a Soria , on l'hivern feia que la neu estiguera més d'un mes al carrer, però això crec que ara no m'agrada massa ni com esport ni res. Bé, la veritat que com paisatge sí, es veritablement idílica i conciliadora de bons menjars i dolços besets al racó del foc. Al meu poble comprem farina i fem "bollos" (més coneguts com coques de dacsa, malgrat ser farina de blat) acompanyats d'un bon all-i-oli i anxoves salades. El vi...

Cap de setmana de contrastos forts. Conforme ens fem majors, responsables i amb obligacions familiars, el pas del temps i el valors de les coses que realitzem pareix ser més ràpid i més apreciat, que quan estaves en l’adolescència estudiant on tot es viu més alocadament “ sense pensar-ho”. Ho això hem sembla a mi. Tot ve a conte d’uns dies viscuts amb activitats molt enfrontades. En unes he estat rodejat de joventut inesgotable, la qual està contínuament amb ganes de fer i no parar tot el dia, igual té que s’alcen a les 7 del matí, que a la vesprada tinguen activitats esportives i lúdiques o que a les 12 de la nit encara no estan esgotats de jugar amb els amics. “Joventud divino tesoro”. I en les altres, la vida pega colps molt forts, com la mort mateixa, a la qual no podem anotar en cap d’agenda ni llistat d’espera, ni sabem si està al cantó de casa esperante o en altre lloc on, segurament, no aniríem si ho sabérem...   quan ella ...

Fa temps, no se si molt o poc, quan no existia la globalització i la interculturalitat cadascú a sa casa passava el temps conforme podia, malgrat que les hores corrien igual de pressa : al racó del foc, amb un cresol pujant les escales, al carrer jugant amb els amics/gues, escoltant les històries dels majors, festejant a les portes de casa, mengant sense televisió, els animals de "companyia" estaven tot el dia "passejant" i les "gamberrades" eran castigades. Ara, el nou mil·leni ens ha dut canvis "radicals" en la nostra vida, per a bé i per a mal, però la que estem sofrint en la biblioteca d'albaida són greus, per al meu entendre, --> --> --> --> LA BIBLIOTECA D ’ALBAIDA ESTÀ : TRISTA DEPRIMIDA 8-( DECEPCIONADA :-C SORPRENGUDA :-O - SABEU PER QUÈ ? ALGUNS USUARIS FURTEN LLIBRES, REVISTES, CD-ROMS, COMPACTES I DVDS. ELS JOCS ESTAN TRENCATS I S’HAN QUEDAT S...