Tornem a fer senda matinera per les terres morisques. Diumenge 22, prou abans del trenc d'@lba (un poc després de l,hora prima) , sense gelades ni el fred d,ahir, un urbanita com soc jo ha agafat el camí de Fleix Poble Mig diem per ací) amb la foscor de la nit i el silenci sols interromput pel lladruc d,algun gos, l,escotxegar d,un parell de perdius (el cantar diem per ací), dos xics corrent fent el camí del barranc de l,infern i jubees (la volta diuen per ací) per intentar entendre perquè li diem Font Grossa, perquè quan parlem de Laguar no existeix un poble físic si no que som 3 + Fontilles(=4), pujar per la Llacuna (la cuna diem per ací), parar-te a fer un parell de fotos i gaudir de la vista per continuar pel camí del Forn de Calç (fordecals diem per ací), vore l,abandonament de les terres, la quantitat de cases (casetes diuen per ací) de camp, fer més fotos, whatsapear amb un amic caçador que està en el segon punt més alt del nostre terme (Penya Hedrerets, m...
Entrades
Un home bo. Un humil llaurador que no tenia casa perquè com ell em deia "la del poble és de la Fernanda i la de l'Era és de la Marisa i la Rosana. Vorem quan plou on m'amague". Una broma més de le teues. Incís * broma* segons el dicionari de la RAE:"cosa dicha o hecha a alguien para reirse sin mala intención". 2+4 lletres, total sis lletres per saber a Laguar i pobles de la contornà de qui vaig a parlar. EL MOLL, perquè malgrat tindre 10 nebots Moll Moll, l'unic, l'autèntic, el genuí MOLL de Laguar eres tu. Ningú més. Quina passà ens has fet!! La broma del cotxe mercedes l'acabes de viure en primera persona sense avisar en temps ni tu saber-ho que eixe viatge és el teu últim. Hui has sigut tu el que has pujat al Mercedes blanc dels Oltra de Pego cara al cementeri. El teu darrer viatge. Una altra broma del MOLL. Malgrat no estar seré, amb cor, ànima i amb tot el respecte i admiració a ma tia i les meues cosines vaig a intentar fer un exercici...
Porte dos mesos sense fer cap tastet en els dos blogs que tinc. Els motius? Esgotament/cansament mental, però un altre dia xarrarem sobre eixe tema. Hui he sentit el cuquet de la curiositat de fullejar i repassar els meus inicis escrivint en els blogs (web de caràcter personal) creats a internet. Eixe núvol o espai virtual que és internet va arxivant tot el que a ella pugem i tot el que escrivim (cabrejos, admiracions, fotos, comentaris, etc.). “Allí dalt” (cloud) queda tot reflectit, i com que els anys passen (i a pressa), “els fets” romanen i es mantenen intactes (?). PERÒ, clar és imprescindible una connexió a Internet. Sense això, no és possible accedir a les ferramentes i utilitzar-les d’una manera normal. Per tant, suposa una dependència quasi absoluta dels proveïdors de servei a Internet (i no entrem a parlar de seguretat i privacitat). ALESHORES, també m’ho guarde en un dispositiu de memòria o flash ( llapis usb) també anomenat “pendrive”. Anem al què anem. El tem...