pilota de fulls de paper

Amb una sabata i una espardenya fem els nostres tastets. L’altre dia un lector i usuari de la biblioteca va tindre un detall amb el bibliotecari-arxiver. El bibliotecari-arxiver estava ordenant llibres i buscant un que li havien demanat quan entra J.M.M. i diu “Josep el deixe el llibre damunt el mostrador”. Quan torne a la taula, la sorpresa va ser majúscula perquè m’havia deixat un parell de bambes, és a dir, dos bollos redonets i tovets amb un puntet d’aroma a canella. “ Xe, dues BAMBES ” vaig dir en veu alta, inconscientment, i la gent de la biblioteca em van mirar amb cara de sorpresa. Bamba té molts i diversos significats com que pot ser un ball i el seu ritme ballable, o unes espardenyes de lona, o en el joc del billar fer un encert de forma casual, o una bastida (andami), o en rebosteria una coca elaborada amb farina, ous, sucre i oli o sagí, molt tova i fina. Hui en dia, a les espardenyes de lona, per allò que sembla més “cool” parlar en anglés, s’anomenen “sneakers”. ...

Xe, quin esglai ens vam endur el gos i jo l’altre dia passejant. Primer ens pensàvem que era una serpeta, però no, era una processó de grugues/cucs (erugues) ben llarga. Unes grugues bastant (prou) perilloses per a les persones, perjudicials per als gossos (mortal) i per suposat als arbres (defoliadors de les pinedes espanyoles: menjar-se les seues fulles). “ la processionària del pi ” és el nom popular que li donem perquè tenen una manera curiosa de moure’s per terra perquè es mouen en filera, una rere l’altra i així es resguarden d’algun pardal depredador. La veritat que són gracioses i curioses, però per favor, no s’acosteu a elles perquè tenen molt de perill.  Mireu la foto que li vaig fer.     I per què gruga/cuc del pi? Quan és converteix en papallona, es dedica a pondre ous dalt dels pins. I quan les larves ixen dels ous, es queden resguardades en unes bosses. Tenen un comportament especial perquè treballen i conviuen cooperant entre elles. Durant la fase d...

El portal temàtic Fontilles i la lepra a Espanya és fruit de la col·laboració entre la Fundació Fontilles i la Universitat d'Alacant (Antonio Garcia Belmar) amb el suport econòmic de la Sasakawa Health Foundation, que va aportar els fons necessaris per a recuperar, digitalitzar i editar l'àmplia mostra de revistes, obres, imatges, testimoniatges, documents i objectes del patrimoni històric de Fontilles que ací es posen a l'abast dels qui s'interessen per ells i, sobretot, dels qui, gràcies a ells, puguen interessar-se per la història de Fontilles i la lepra a Espanya. L'arxiu històric del Sanatori de Fontilles conserva un ric i complet fons documental i material, que és testimoniatge de la història d'una institució amb més d'un segle d'existència i de la vida de les milers de persones que la van habitar durant este temps, algunes d'elles encara allí. L'arxiu documental consta de prop de dues-centes caixes de documents i més de cent cinquanta ...

L’altre dia, passejant amb el gos pels carrers del poble, un cotxe ens passa per la dreta. Li dic al gos, “d’ací no res, el del cotxe tindrà que frenar i fer marxa enrere perquè aquest carrer ara s’ha convertit en un atzucac”. El gos alça el cap i comença a fer i pegar revoltes fins enrotllar tota la corretja. Em pregunte: - redeu, m’haurà entès? En això sentim una frenada en sec i un pobre home abaixa la finestreta esquerra del cotxe i ens pregunta, mig en francés i mig en castellà, per on té que eixir perquè el google maps els indica aquesta eixida del poble. “- té que fer marxa arrere i girar ahí davant perquè aquest carrer ara és un cul de sac. - Ah voilà, merci beaucoup pour votre explication. J’ai compris parce que mon père était pied-noir”. Xe quina alegria em vaig portar, un foraster que entén el valencià. *Un incís per a les generacions actuals (la imaginació al poder): estimeu la llengua materna! Segle passat, un espanyol emigra a l’Alger perquè es morien de fam (guer...

Hui la passejada ha estat interurbana i vora riu i en ella he comprovat que el pas del temps passa inexorablement per a totes les coses. Com per exemple, en el taulell a l'entrada del carrer, on fèiem la treta de les partides de raspall (modalitat de pilota valenciana) al "barri dels mosquitos". Està PERETE.  Sí, està inservible com diuen els sud-americans. També m'ha cridat l'atenció com de peretes estan les letrines, escussats, aseos, lavabos, evaquatoris, vàters, urinaris, serveis, banys, el comú, la columna mingitòria, retrete o com "collons" vullgueu anomenar el voler "anar a plantar un pi" o "tirar un os al caldo" de la vella estació de tren. Sabeu què? La llengua no és estàtica i evoluciona, per eixa raó ja no parlem llatí i sorgiren les llengües romances. I també emprem paraules eufemísticament, és a dir, utilitzem una paraula en lloc d'un altra perquè la considerem malsonant, tabú o amb unes connotacions inadeqüades.  Per...