pilota de fulls de paper

      Eren temps de la mariacastanya quan els que manaven havien decidit canviar les normes que regulaven el dret a l’educació, les competències universitàries autonòmiques i uns nous plans d’estudis sense contar amb l’opinió dels estudiants. Anys huitanta del segle passat. LODE. En grup d’estudiants ens vam oposar. Els que estudiàvem lletres ens vam rebel·lar (històries, filologia, dret). Reunions, manifestacions, tancaments, vagues. Un any mogut, anem a dir-ho així, però recolzats pel professorat el curs no el vam perdre. Com què durant l’època estudiantil, anem curt de peles i no podíem fer ús de les fotocopiadores de la universitat, un company ens va donar la idea: jo conec un vell mestre que ens pot deixar la seua màquina d’escriure i la CICLOSTIL que tenen retirada en l’escola. Ja no vivíem temps de clandestinitat per amagar-se per por a la democràcia, a l’incompliment de la llei, als grisos (policia nacional). O sí, no ho tinc massa clar perquè encara teníem...

Cap de setmana amb als meus costums rutinaris (lectura, passejada i partida de pilota per la tele) alterats un poquet per l'assistència a un acte social diferent. Presentació d'un poemari.  Ahir, en el Museu del Tèxtil d'Ontinyent, Lluís "un xic jove" i amic de la família des de ben menut, va comparèixer en un acte públic per mostrar-mos (i vendre-mos) el seu primer llibre autopublicat per ell mateix. "Les muntanyes que ara veus o les ciutats on pronunciar el teu nom". L'acte va estar ben bonic amb la companyia de Rubén "músic de carrer" (la seua veu i la seua guitarra com introducció), Jordi "tot terreny" (filosofia, teatre, dolçaina, muntanya i passejador de gossos) i Joaquim (un gust el seu descobriment d'aquest mariner de la Baixa - comarca-). Un llibre de poemes sense pautes fonètiques ni rimes consonants, però molt rítmic i ple de paraules amb molt de sentiments (emocions que us faran pensar). Un llibre, on sense buscar-...

L’altre dia parlant amb els fills d’una frase feta no vaig saber explicar-los perquè la diguem. Tot va vindre arran de l’avaria del cotxe on es va veure involucrat en la carretera, però sense cap tipus d’incidència personal. Sols mecàniques d’un cotxe vintage   (té més de 25 anys de rodatge) que s’han pogut solucionar. I del mal funcionament de l’escalfador (calfador) d’aigua. Ells em va preguntar: on tirem? Jo li vaig contestar, reparació perquè “amb diners, carxofes, i amb papers, milotxes”. Ell em va dir, carxofes? No seran torrons? És el mateix. La felicitat és una línia molt fina, i de vegades, va marcada per la deessa fortuna . Felicitat perquè al xicó no li va passar res en l’accident i la xicona va poder solucionar el tema del "calentador", però si ho mires des del costat de la butxaca penses...qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no podem... Fortuna era, en la mitologia romana, la deessa de la sort, bona o dolenta, encara que amb el pas del...

Divendres 12 de maig de 2023.   Mira per on, les formigues tenien raó. Vicent PLOU. Parle per lo de l'altre dia, sobre si plouria o no perquè les formigues feien filera i el refrany de la pluja. Ara si voleu, escolteu la cançoneta de Lali BeGood i Quico Tretze i després seguiu llegint: https://music.youtube.com/watch?v=yfGTkeoQjFY Hui estic on poc trist perquè ahir vaig xafar un formiga entrant a la biblioteca. S'ha creuat pel mig i no ho he pogut evitar. Grans o xicotets, no ens hem de fer mal, perquè més enllà de la mida, minúscula o majúscula, crec que no som tan diferents perquè tots tenim una VIDA. Curiositats sobre les formigues : - les formigues són els éssers semblats als humans en diferents aspectes com: fan guerres, empresonen esclaus i viuen en comunitat. - el formiguer més gran es troba a la regió de Tomsk, ciutat situada a l’est de la Sibèria Occidental. L'alçada és de 3 metres i el seu diàmetre és de 5 metres. Al costat dels membres d’aquesta famí...