pilota de fulls de paper

Aquests dies d’hospitals, sales d’espera, habitació compartida, cures (moltes gràcies als professionals i a tots els que heu preguntat) el dones conte que les hores no hi passen igual. Entre altres coses, em vaig posar en la motxilla, un llibre de lectura (ebook) “Francesca de Barcelona” de Laia Perearnau. Una novel·la històrica. Estem a finals del segle XIV (1390-1394) en la ciutat de Barcelona, on destaca el pogrom de 1391 (massacre de gent indefensa) al call (barri on habitaven els jueus) de la mateixa ciutat. La medicina en l’època medieval era un espai reservat als homes. Als Estudis Generals o escoles de medicina no s’acceptaven dones. De totes les maneres, des de mitjans segle XIV, la presència de les dones exercint medicina està documentada en la Corona d’Aragó (Pere III el Cerimoniós, Joan I El Caçador) en les tres grans cultures medievals (jueus, àrabs, cristians). Una d’elles fou Francesca. ...en un dels paràgrafs del llibre sorgeix el personatge de CARROSA DE VILARAGUT ....

Partit judicial d ’ Albaida : 1834-1968. Passejant pels carrers del poble em fixe un rajol/taulell de cer à mica quadrat amb esmalt vidriat escrit en tinta negra (Avgda. Fora-Fora). Un partit judicial é s una divisi ó territorial establerta per l ’ administraci ó de just í cia on hi ha un o m é s jutjats de primera inst à ncia i instrucci ó . Sol estar integrat per m é s d ’ un municipi de la mateixa prov í ncia. Abans, l ’ administraci ó de just í cia requeia en els corregidors i alcaldes majors i ordinaris. Anteriorment, en batlles i senyors. Despr é s de la mort del rei Ferran VII (29/09/1833), la regent Maria Cristina fa una gran reforma administrativa amb una nova divisi ó territorial que segle i mig segueix vigent: Els corregiments passen a dir-se en 49 prov í ncies (model franc è s de departaments). Tamb é reorganitza els territoris al voltant de la capital de prov í ncia (caserna, jutjat i governador civil). L ’ any seg ü ent, 1834, es divideixen les prov í ncies en ...

     Jo també, i tu? Xarrem?  Tots els dies de l’any es celebren esdeveniments de “dia mundial de...”. El passat 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental amb l’objectiu de conscienciar sobre els problemes de salut mental.  Els problemes mentals són els més freqüents del món : no eres rar.  Jo parlaré de la depressió. La depressió és la malaltia més freqüent que existeix i en 2030 la salut mental serà la primera causa de discapacitat en el món. Però es pot curar. A Espanya, 1 de cada 4 persones tindran algun problema de salut mental al llarg de la seua vida.  Aquest tastet vol trencar l’estigma que envolta les persones que pateixen trastorns de salut mental i enfocar-ho des d’un punt de vista positiu : guanyar confiança. Parlar de mi mateix en públic i d’una malaltia que no es veu, ni es nota, pense que pot ajudar a empoderar a la persona malalta.  Jo també he tingut, en la meua vida, episodis de depressió. La primera vegada en...

El dolor al peu fa que estiga de mala solfa i no gaudisca de la passejada amb el gos i de l’entorn que em rodeja. Camine per una senda on la natura em mostra els seus contrastos. 3 fotos. 3 paisatges. De tots els colors. El Montgó imponent, la silueta inconfusible d’Eivissa i la mar Mediterrània amb els seus colors turqueses (eixa mescla entre blau i verd) que parlen de la calma, la pau, l’equilibri emocional, la serenitat. Del verd de les muntanyes al roig de les flames, fins el negre cremat. Tristor. Les seqüeles del foc. Impotència. L’olor a cremat mes i mig després. El rastre de les flames. El brot de l’esparraguera. Esperança. L’ull de bou de la senda. Alguns túnels son més llargs que altres. Blanc. La llum al final del túnel. Perseverar.      Curiositats i anècdotes La biblioteca pública municipal es va crear l’any 1989 i es va obrir l’any 1992. La inauguració “oficiosa”   fou un dia de mercat, el dimarts 21 de maig de 1991, en plena campanya elec...