pilota de fulls de paper

Fer Colla. Un grup d'amics ens vam reunir, fa 4 anys, per fer una paella a Garga perquè tenim un parell d'amics que estan malalts i volíem animar-los amb el comboi. Sang i Terra. Després de la paella i del "rota(d)oret", una persona sensata diu en veu alta: sabeu què? No hi ha festers al Poble Dalt, voleu que siguem nosaltres? I tots a una veu, és un tòpic, ENDAVANT. 12 amics,12 festers. De segur que anàvem " ib(e)n-@rranca(d)ets ", però vam tirar endavant el projecte i la proposta. Sense donar-se conte i sense distraure'ns en res vam muntar la barra de festes, les dones ens van ajudar amb les picades d'aperitiu, ens vam disfressar, vam vendre loteria mensual, vam realitzar el sopar de cap d'any...i de colp i volta...ens arriba una pandèmia que paralitza tots els events durant dos anys, d'altres amics de la colla es fan malalts...però eixa "maleïda"  covid-19 encara ens uneix més al grup d'amics i continuem fent COLLA. Colla que...

  Dietari de 5 dies sense hores: del 14 al 18   Dissabte nit . La impotència i tristor fa que tinguem el cor amb un puny i els c...... a la gola des del dissabte per la nit quan estava fent-me un quintet amb els fills al bar de L'Hedrera del Poble Dalt. Cap a les nou comença a llampar i cauen quatre gotes com a xapes de 5 duros. Ens acabem el quintet i sentim un tro sec darrere la Serra d'Ebo o de la Carrasca. Poc després, els fills m'informen que les xarxes socials parlen de foc al poble d'Ebo. Encara  no són les dotze de la nit i una llargíssima línia de foc traspassa la carena de la Serra de la Carrasca (o Ebo). El foc és insaciable i indomable. He acabat de conèixer la rosa dels vents (llebeig, ponent, llevant, ...) que la giren cap ací i cap allà. El foc pareix controlat que no estabilitzat; de colp i volta, torna a reavivar perquè ha canviat la direcció del vent o sents un tro com una carcassa, ha esclafit un margalló. Però bé, seguim fent poble col·laborant i llu...

5 d'agost. 100 anys.  (1922-2022). "La Moixa" . Consuelo "la Moixa" mig obri els ulls, badalla i estira els braços. La beca(d)eta ha sigut més llarga del previst.  De colp i volta, s'alça de la cadira de boga. Més erta que un fus puja les escales. Carmen, la seua filla, des de la cuina veu que posa la cama dreta en el primer rastell i li diu..."Mare, on vas tan decidida?" Consuelo "la Moixa" amb eixe caràcter tant seu li contesta a la filla: "Carmen tinc que pujar al terrat a regar el planter del pare i del Felipe que hui fa molta calor i estarà mustiet (marcit)"... La clau en el pany . La Fernandita ix de sa casa amb dos xiquetes agafades de la mà. Deixa la porta oberta de bat a bat i fa vint passes fins ca el Parran que té les claus a la porta. Consuelo! Consuelo! No li contesta ningú. Entra casa cap endins. Passa la segon navada de la casa i arriba a la cuina i ara son les xiquetes que criden: Consuelo!! Consuelo! Per fi sent...