pilota de fulls de paper

Plou sobre banyat. Laura-Josep Miquel, no entreu la roba que encara està eixamorada! ( eixamorat és un adjectiu que vol dir que encara té part d’humitat) . Març marcejat : o plou poc o plou molt. Al meu poble si sap ploure, o serà en negatiu la frase de la cançó de Raimon (*) ? I com era aquell proverbi:   Plou prou, però, pel molt que plou, plou poc? (**) (*) a l meu país la pluja no sap ploure: /   plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera,   / si plou massa és la catàstrofe. Lletra de la cançó “al meu país la pluja” de l’any 1983 (**) és així la parèmia: “ Plou poc, però, pel poc que plou, plou prou ”. Bé, com deia el meu mestre d’escola de matemàtiques (Don Juan “el director de Palma”) “en la propietat commutativa el orden de los factores no altera el producto final: ”. Ha estat un mes de març plovedor. De rècord? La memòria nostra és curta i les cames tampoc estan per fer llargues passejades; aleshores, anem a tirar mà de les estadístiques (on...

Xicó, agafa la botija i ves al pou de baix que ens hem quedat sense aigua per a beure. Allí trobaràs el poal, la corda i la corriola, però ves amb compte de treure el cap perquè el gat va voler atrapar el ratolí del pou i ja no l’hem tornat a vore (**).   Iaio, està plovent, no podem poar l’aigua de la cisterna ? (***) Cada 22 del 3 (*) és celebra el dia mundial de l’aigua. Enguany, març té pinta de batre tot tipus de registres pluviomètrics i omplir el tresor amagat de les aigües invisibles. Les aigües subterrànies. Són aigües que es troben baix terra, en el que anomenem com aqüífers (formats de roques, arena i grava). Després d’alimentar brolladors, llacs, rius i aiguamolls, les aigües subterrànies es filtren als oceans. La seua principal font de recàrrega és la pluja que ara està caient i també quan neva. Totes dues s’infiltren en el sòl i després s’extrauen   a la superfície per mig de bombes i pous. Diuen i conten els que saben del tema que la vida no seria possible ...

  É s una, o s ó n tres, o poden ser deu o poden ser totes les xiquetes del m ó n. É s dilluns, vespres del dia 8 del tercer mes de l ’ any. Plou. La deixarem caure. S ’ obri la porta de la biblioteca i veig 3 paraig ü es. Entren 3 usu à ries amb carnet lector des de fa un grapat d ’ anys. Els mestres els han manat fer un treball sobre el Dia Internacional de la Dona. Una, é s negra, sa mare é s africana; l ’ altra, é s emigrant, procedeix dels pa ï sos de l ’ est europeu; i la tercera, é s aborigen (de la terreta). Les tres parlen entre elles en valenci à i em pregunten que volen fer una treball sobre el dia de la dona un poc diferent. No sols copiar i pegar del google i de la wikip è dia. Com “ quasi sempre ” , les biblioteques responem a les preguntes que ens fan i els fem arribar un grapat de llibres del “ Raconet Lila ” i els ajudem a escorcollar entre el marem à gnum d ’ informaci ó dels buscadors d ’ internet. Trobem en la p à gina de l ’ associaci ó de dones perio...

La paraula club fa referència tant a una associació de persones amb interessos, aficions o ideologia comuns, dedicada a activitats diverses, especialment recreatives, esportives o culturals com al local on es reuneixen. A Albaida, a finals de la dècada dels anys seixanta, s’obria al públic, el local “Club Juventud de Albaida”. Per eixes dates, arreu del món, l’exèrcit soviètic envaïa (invadir) Txecoslovàquia, els soldats nord-americans assassinaven civils vietnamites, a París es produïen les revoltes estudiantils del maig francès, s’estrenava la pel·lícula “2001: una odissea a l’espai” de S. Kubrick i el grup musical Led Zeppelin feia els seus primers assajos. Tornem al poble. El local del C.J.A. estava situat al carrer Sant Joan, 10 i es va obrir al públic el maig del 68. Un club que a banda d’altres activitats, va crear una revista cultural. La revista “ L’ALBA ”. En l’arxiu municipal, gràcies a unes donacions anònimes, tenim 8 números conservats (fins desembre de 1969). Una revis...