pilota de fulls de paper

  De mollons i fites en les dues Valls: Evo i Laguar. Any 1898  (*un escrit gràcies a la troballa de Pedro Ortiz)   La fita és un senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori. El molló és una paraula sinònima, però també són les pedres posades en un cantó o en un costat del portal per a impedir que els carros freguen la paret. Son les deu del matí del segon dia de Nadal i els de Laguar no apareixen. Els d’Orba, Evo i el topògraf es miren amb cara d’estupefactes. Què fem?   El topògraf els ensenya l’ofici de la citació signada per l’alcalde (Vicente Esteve) el dia 19 de desembre. Quina informalitat!! Bo, fem un mos i ens esperem un hora. Passada l’hora, no concorre ningú. S’alça acta del primer molló. Després els d’Orba (el regidor José Fluixà) se’n van perquè ja no tenen objecte de presència en la resta de mollons. Es queden els topògrafs (Fermín Morejon i Garcia, José Mas) l’al...

El 2 de setembre de 1962 en el registre de la propietat s’inscriu la cèdula de qualificació definitiva de 60 habitatges (vivendes) de renda limitada subvencionats. S’havien construïts en la Partida de Beniati i essent promotor el Gremi d’Artesans de la Indústria Tèxtil d’Albaida. Hi havia 4 tipus de vivendes (A,B,C,D) de 70, 73, 47, 55 m² amb l’opció de lloguer mensual o de compra. Lloguer mensual entre 365’81 i 572’80 pts. El preu de venda oscil·lava entre 87.794’40 i 137.472’00 pts. Una setmana després es feia el sorteig i lliurament de les claus als beneficiaris de les noves cases i el 8 de novembre es feia l’acte oficial d’inauguració amb la presència del governador civil de la província. Eixe any a Albaida .... Els nadals de l’any 1961 havien estat primaverals amb una temperatura mitjana de 15ºC. El començament de l’any (1962) va arribar a Albaida amb un pa baix del braç per al personal obrer. El Ministeri de Treball havia pagat 15 jornals extraordinaris i anunciava per a ...

En homenatge als que ja no estan i als que encara estem. En homenatge a les paraules de l’alfabet menys emprades. En els meus darrers tastets em faltaven 5 lletres per fer ús de les vint-i-sis que formen les beceroles (abecedari). Són : JKWYZ. Anem allà : jaç, jeep, jorn, jup, katiuskes, kiwi, walkie-talkie, walkman, ypresià, zigzaguejar, zim-zam. Portava temps anant amb el cap jup . La tristor venia provocada perquè les coses estaven eixint tortes de debò. Els amics van voler animar-lo amb un cap de setmana en plena natura. Tardor, cacera, fotografia i fartera. De jorn , ja estava el clàxon del Jeep astorant a les cagarneres de colors cridaners que estaven picotejant les llavoretes dels cards. Aquestes, en bandada, van alçar el vol migratori cap el nord d’Àfrica després de l’esglai humà. Ell era un estudiant urbanita que desconeixia la muntanya i tot el que l’envolta. El van fer pujar a la part de darrere del vehicle, junt als gossos. Portava la motxilla penjada a l’esquena....

Encara era nit fosca quan l’home del monyo blanc es penja a l’esquena la sulfatadora de coure (manubri de ferro i manovella de fusta), es posa la gorra de llana grisa a quadres i agafa el gaiato. S’ha alçat i hui la cama li fa un poc de mal. Arriba a les hortes de la font grossa i seu una estona. El dia comença a aclarir i els seus 89 anys comencen a passar-li factura. Tanca els ulls i li venen al cap els records de joventut. Terra viva. Llaurador. Tot el món s’havia alçat prompte. Nit fosca. En la quadra, el pare amb eixes mans grans de pilotari, ja tenia l’albarda i la sària posada al matxo negre i a la mula. El germà estudiant estava eixe cap de setmana al poble i ja tenia els cabassos de llata, els sacs d’arpillera i les canyes a punt (primes, grosses i llargues). La germana menuda, que s’havia convertit en la dona de casa (el pare feia anys que era vidu), estava acabant d’omplir el setrill de l’oli i ja tenia el recapte apunt i havia agafat els capells de palla. La senda era lla...