pilota de fulls de paper

Vespres de la festa de la porquejada , els trons, llamps i aiguats eren mil i milanta, com si anara a acabar-se el món i no presagiava res bo. Els auguris es van complir i les fonts i els barrancs brollaven i la Vall era un espill d’aigües embassades i els seus efectes es veien per tot arreu : marges solsits i camins descarnats; però, el dia de festa major va rompre i el sol aguaitava per l’horitzó. La festa major es podia celebrar. Els festers havien estat previsors. Ells ja tenien parlat i quedat amb els carnissers del poble per a què els ajudaren en el dia de festa major. Les eines estaven preparades:   ganivet per degollar, ganivet per escatar, ganiveta o peladora, ganivet per obrir, destral, cremador, rascador amb xapes, ganxos per obrir, banc de fusta, ganivet d'esmolar i ganivet per desossar. També havien encomanat les moledores i embotidores per a moldre la carn (triturar) i fer l’embotit, respectivament, els llibrells per remenar la sang, els budells, la ceba, les esp...

  Vaig a contar-vos un secret, però per favor, guardeu-me el secret. Fa temps que m’ho note i els més arrimats (ara són pocs) sospiten alguna cosa. Crec que tinc una malaltia infecciosa, E.P.E.L.M., provocada per un patogen, però no en el seu significat grec “d’allò que produeix sofriment” (agent biològic infecciós); sinó en el de les dites populars (refranyer) : “ estic pensant en les musaranyes” o com diuen per ací “estic a la lluna de València”. És una malaltia infecciosa provocada per un patogen paremiològic (refranys, proverbis) també conegut com estar pensant en les musaranyes o estar a la lluna de València.             Però tranquils, podeu seguir llegint l’escrit perquè m’ha dit, el que entenen del tema, l’especialista mundial “google” : -“ Josep, tu no patisques, no es una malaltia contagiosa; tot el contrari, és sana ”.             Sí, pareix ser que pensar...

La llum se ’ n va, la llum torna. La llum se ’ n torna anar. L ’ escrit del word es borra i el perd. Torna ’ l a escriure ’ l. Guarda ’ l (Control+G).   Com em diu un bon amic m ú sic : “ Josep, tu persisteix encara que fa ç a mal oratge ” . Fins l ’ altre dia tenia prop del lloc de treball, la casa del sabater/ espardenyer on duia a apanyar el cal ç at de la fam í lia. Ara ja no apanyem res, perqu è no tenim paci è ncia ni una canya i ens resulta m é s barat comprar. Els oficis artesanals i els oficis ambulants estan quasi perduts. Hem passat dels venedors de carrer als venedors “ online ” . Hui plou i t é pinta que vullga nevar i com tot en la meua vida tinc un gran dilema ( “ to be, or not to be ” -ser o no ser- o “ tengo el coraz ó n part í o ” ) no se si vestir-me en pantal ó curt i samarreta de tirants o abrigar-me. Tampoc tinc clar quin cal ç at tinc que posar-me per a vindre a treballar: si les espardenyes de careta valencianes o les varques/avarques mallorquines ...

Vespra de reis i els alacantins/valencians de la punyeta li diuen frescoreta al fred. Jo soc de fer cas als majors (l ’ experi è ncia de la vida) i recorde que quan vivia a S ò ria, all à meitat segle passat, ens deien que passejar a peu t é efectes beneficiosos. Era la frase:   “ coge el tren de san Fernando, un rato a pie y el otro andando ” . A m é s a m é s, els meus iaios alacantines tamb é em deien que l ’ airet fresquet del mat í é s un gran revitalitzant natural en hivern perqu è l ’ exposici ó a la frescoreta convida al nostre cos a adaptar-se als canvis de temperatura, augmenta la nostra capacitat de treball i esfor ç i millora la toler à ncia davant els que no el volen b é i l ’ estr è s. Com jo en aquells temps no entenia el valenci à , puix vinga, passejada matinera amb pantalons curts i samarreta de m à niga curta. Se ’ ls va oblidar explicar-me que tenia que abrigar-me. Com molt b é diu ma tia “ ladeleradelmoll ” : “ t ’ has de quedar rient darrere d ’ Od í...