pilota de fulls de paper

Escala amunt, escala avall. Fem salut! L ’ escala é s una s è rie d ’ escalons que ens permet pujar o baixar. L ’ escala, si é s molt llarga, es divideix en trams separats per replanells. Entre caps, peus i baranes el poble i els carrers d ’ Albaida tenen unes quantes escales urbanes. Els experts diuen que é s benefici ó s pujar escales perqu è millora la forma f í sica, augmenta la capacitat aer ò bica, enforteix els ossos, é s sostenible i de baix cost. Imagine que baixar-les tamb é ser à benefici ó s perqu è com deien els majors “ tot el que puja, despr é s baixa ” .   É s una activitat accessible i efectiva que es pot anar fent al llarg del dia. Diuen i conten que pujar escales multiplica per tres la despesa energ è tica de caminar per pla i pujar dos pisos al dia equival a perdre uns 3 kg. de pes a l ’ any. La majoria de persones poden pujar i baixar per les escales i convertir   aquesta activitat en una rutina di à ria perqu è no necessites de temps addicion...

Ens havia tocat un pessic en la loteria dels festers del poble i est à vem celebrant-ho amb els amics. Hav í em begut massa cerveses quan el meu amic de la dreta amolla: -Xe, no é s de bon valenci à qui no pixa quan veu pixar. I cap all à que ens anem els 5 amics, en grupet, per qu è li la vol í em aguantar per a qu è no pixara tort i fora. Per ò vaja, el lavabo est à ocupat i tenim que fer cua. Mentre dos fan exercicis urinaris de contin è ncia, d ’ altres dos es pixen de riure de vore ’ ns i el bibliotecari comen ç a a mollar frases com : “ qui s ’ al ç a mat í , pixa on vol; qui pixa clar, no fa falta metge (parlar clar); no pixes fora del test (no tindre ra ó ); no tinc temps ni d ’ anar a pixar (estar ocupat); deixa pixar el matxo (que facen els altres); bona excusa t é el malalt, es pixa al llit i diu que sua (dona excuses); ni pixem alt ni aigua beneita (ni pretensions ni beat) ” ,... Estimat lector, una pregunta mentre continuem fent cua per poder pixar: -E...

Diuen i conten que en l ’ actual societat les aspiracions individuals augmenten dia a dia, per ò tamb é vivim en una societat on creix sense parar la desigualtat social i la marginaci ó de les minories.  Desigualtat social . Els soci ò legs ho anomenen, el somni del benestar. Les aspiracions han canviat. Actualment, la majoria de la gent aspira a un estat de benestar de marques; malgrat   viure en una fam í lia on algun membre est à a l ’ atur o no es pot arribar al final del mes. Les marques de luxe abanderen les nostres aspiracions, ara sols volem marques. Hui, s ó n altres, per exemple, passar el dia en Ikea. Abans les aspiracions era treballar, menjar i tindre una casa. Quan jo era menut sols pens à vem en tindre un pantal ó , unes sabates, un bal ó o una bicicleta nova de trinca i no heretat del germ à major.   No estic fent cap ju í de valors, perqu è potser que siga l ò gic voler tindre totes eixes marques i no queixar-se o protestar que no les podem ...