pilota de fulls de paper

Diuen i conten que tant en les xarxes socials, com en les tert ú lies de les televisions privades, com en els programes de “ reality show ” que miren 4 milions de persones, com amb eixos pol í tics als quals vam votar 24 milions de persones fa 3 mesos, el 28 d ’ abril, i a dia de hui encara no s ’ han aclarit;   que tots parlen alhora, a crits, que acaba tot en disputes, esc à ndols i guirigalls “ montando unos pollos ” . La forma original (i m é s correcta) d ’ aquesta expressi ó en castell à é s “ montar un poyo ” . S í , amb “ y grega ” perqu è la locuci ó no parla de la cria de la gallina. El “ poyo ” era un podi o xicoteta tribuna port à til sobre la qual pujaven els oradors en les places p ú bliques des d ’ on parlaven. Quasi sempre eren temes pol í tics que acabaven amb altercats entre els assistents i l ’ orador. La paraula prov é del llat í “ p ò dium ” ... ...i que en la nostra llengua, ni el “ poyo ” ni el pollastre, no munten ni armen res. Que nosaltr...

No se parlar, per ò si escriure i vaig a contar-vos el meu primer any de vida, per ò no li ho conteu al meu amo perqu è vull que siga un secret entre vosaltres i jo. Ell m ’ ha dit que no volia tindre m é s animals de companyia (mascotte en franc é s) perqu è encara estava traumatitzat despr é s de la mort de l ’ú ltima mascota (un gosset). Ofegada. Diuen i conten que la mort é s un trauma en els humans (sapiens) i que els costa de superar perqu è ens agafen estima i voler. A m é s a m é s, tamb é m ’ ha contat que des qu è t é fills, sa casa ha estat una “ maison ” d ’ animals : 3 periquitos, 2 cagarneres, 3 peixos, 2 h à msters, 2 tortugues i un conill. Per cert, jo, convisc amb un de color atzabeja (azabache, negre brillant). Juguem i dormim junts. Com el meu amo no em pot llegir, vos puc contar un altre secret, que quan li posa el menjar (herbafals) li el furte i passe una estona xuplant i rossegant-lo. A hores d ’ ara, estareu preguntant-se: si no volia tindre m é...

Anys huitanta del segle passat. S ó n les huit del mat í i els tres amics estan plantats davant la via del tren. Estaci ó de rodalies de la capital de la comarca envoltada de tarongers que els dur à a la capital de la prov í ncia. Amb cinc minuts de retard ix. É s el mes de juliol i el vag ó est à mig buit i es poden seure sense problemes. El curs toca a ex à mens finals i molta gent ja est à de vacances. La conversa entre els 3 amics es davant un pl à nol de ciutat de 50x60 cm. i un peri ò dic “ el ba ü l ” ple de cercles en retolador roig. Diari en paper quinzenal i diferent: anuncis de comprar, vendre, llogar, ofertes treball, etc . Tots tres amics estudien en la Universitat P ú blica d ’ Estudi General de la capital. Un amic, J.F. V. i M., es fa preguntes sobre la vida i l ’ exist è ncia; l ’ altre t é vocaci ó per ensenyar,   J. C. i T.; i el tercer, J. M. i M., t é curiositat per saber les coses. Qu è cregueu que estudien? (vinga, penseu, opineu,...) Dos am...