pilota de fulls de paper

M ’ han convidat a dinar, en el poble del costat “ beniss ò” (Benissoda), arr ò s a banda. Mentre esperem que s ’ acabe de coure l ’ arr ò s, m ’ arrime a la barra del bar i em demane una cervesa sense alcohol. Hi ha un home al meu costat i comencem la conversa parlant de les tronades que v é nen per “ l ’ estret d ’ Aielo ” (OE = oest-est), entre la Serratella i la Serra Grossa, els n ú vols volen passar tots a l ’ hora, s ’ apreten tant que no tenen m é s remei que “ petejar i amollar ” 😉   i solen fer molt de mal a l ’ arbre i la fruita de temporada perqu è van acompanyades de granissol. L ’ home diu que ha agafat la mula mec à nica (tractor menut) i s ’ ha amagat baix del pont. Venia de llaurar. Ara ja no es llaura com abans. Es llaura poc i amb rotovator. Jo tinc 59 anys i he llaurat amb mon pare amb “ el matxo ” (bestiar que servia per a tot: c à rrega, transport i treball) i el forcat i recorde que em deia.... ” xic ó , recorda, la punta de la rella é s una font ”...

Altres temps, altres costums. Records de la meua joventut. Coses que hem gaudit i algunes han desaparegut. La ra ó , no tinc ni idea. Bo, idea si que tinc, per ò val m é s deixar-ho aix í . Diumenge de vesprada, els amics han agafat “ lesamotos ” i se n ’ han anat, uns (els que no festegen) a la discoteca, i els altres al cinema (els que tenen n ú via). Ells treballen (m é s dinerets), jo estudie (butxaca foradada i sempre buida), per ò eixe no é s el motiu de no eixir “ de festa ” . A mi, em costa quedar-me a casa, perqu è el dissabte m ’ he gastat part de la pagueta (500 pts.) en el sopar (120 pts.) i en els 2 vicis. No, no s ó c fumador,   “ 1 duro ” (5 pessetes) per comprar regal í ssia (arrel de la planta que es xupla i rossega amb sabor ú nic i dol ç ). Regaliz, r é glisse, regolizia, regalice (castellans, francesos, italians, portuguesos) é s el nom vulgar m é s com ú amb el qual es coneix la “ glycyrriza glabra ” . É s una planta de riba (ribera) o terres de cep...

La plaça estava de gom a gom. Era festa major. Eixa setmana havia fet molt de xafogor (calor sufocant) i les mares ens havien tret els pantalons curts. De colp i volta, tots són cames, un bosc de cames: cames primes, cames peludes, cames atlètiques, cames llargues, cames amb pèls i sense. No trobe cames conegudes. Tinc por. Per sort, la por em dura poc. Unes petites mans agafen les meues. Mira les cames, són canelles conegudes. Tortes i primes. Com les del pare. Sona "la manta al coll i al cabasset mo n'anirem al...." (Els Pavesos) i eixes canelles comencen a menejar-se (moure's) al ritme de la música. Ho al menys aixó pensa mon pare.  Una cançó on la seua autoria ha tingut molts litigis fins l'any 2010. Les Sgae van dir que la lletra és de José Arques i la música de Manuel Garcia, sense descartar altres versions no inscrites. La melodia potser siga d'origen sefardita (jueus) perquè tenen una cançó amb la mateixa tonada o potser l'hagen heretada. Tinc ...

37.19.1111. No é s cap IP (protocol d ’ internet), ni tel è fon. Tampoc el compte on tingueu que pagar algun deute. S ó n els anys que t é , els anys de professional i els partits oficials jugats. El 8 de maig de 2019 va jugar el seu darrer partit com a professional. El treball, l ’ esfor ç , el sacrifici i la const à ncia poden ser alguns dels qualificatius que poden valorar a la persona. Els t í tols (27) els tindr à guardats en alguna prestatgeria de casa, per ò per a mi, el t í tol m é s important que ha guanyat aquesta persona é s “ el torneig de la humanitat ” , el de l ’ estima de la gent i dels aficionats al tennis. Un t í tol sense guard ó f í sic, que es porta sempre en el cor i é s el major t í tol que pot guanyar qualsevol é sser hum à . Era l ’ any “ 1984 ” , no vaig a parlar de dist ò pia (utopies negatives) ni de la novel · la de Georges Orwell (llegiu el llibre), ni del primers trasplantaments de cor i fetge a Espanya, ni del llan ç ament del primer Mac (Apple)...

La radiet no para de xarrar i les cadiretes de boga, en rogle, estan totes ocupades per tres generacions (iaia, filla i n é ta). Amb el canvi d ’ hora, la vesprada s ’ allarga en el poble: la becaeta, el cafenet i les hores de fer punt de ganxo (el “ crochet ” franc é s)   baix de la parra, prop del riurau. “ No “ apretes ” (estrenyes) tant el punt, fes-lo m é s balder ” , li diu la mare a la filla. Per ò aquesta vesprada est à fent-se negre (l ’ oratge). Els n ú vols tapen el sol i la llum solar minva. Els ulls de la dona m é s major miren al cel. Tronades. De ponent. Anem a cobert. L ’ aixovar pot esperar. Si no hi ha matrimoni, no hi ha aixovar (conjunt   de roba d ’ú s personal -mudades,   camises   de   dormir,   mocadors, ...- o per a ú s de la casa -tovalles,   tovalloles, jocs de llit,...- que la dona aporta al matrimoni i que ha adquirit amb els seus diners o li ha estat regalada pels seus pares o altres persones de la seua fam í lia i...