pilota de fulls de paper

Divendres picaeta i la colla està fent-se la cassalla i bevent cervesa. Hui les tapes són de terra(morro de porc) i mar (clòtxines d'ací) quan al bar entra un grup de jóvens que van de celebració. Nomès seuen a les cadires li demanen al cambrer "aigua de valència". Bufff!! Quins records de l'època estudiantil a les valències. Anys 80 del segle passat, dijous, pub "el tranvia", falles, paella nocturna, cafè licor, coets, alcoians, saforencs, mariners i la primera ressaca "a la lluna de valència". De què? D'@igua de valència!! Dubtes, mirades estranyes, cambrer "una gerreta". Què fresqueta!! Què bona!! Suc de taronja, xampany, ginebra, vodka, sucre, tot remenat i... res. T'ho beus i l'endemà t'explota el cervell i el morts de mal de cap. Les pedres parlen. Per vora del camí s,escampen petits (conills) i grans (cavalls) animals junt a flors de tots els colors com el llicsó i el seu plomall. Al fons ens observa un homeno...

Com el seu nom científic ens indica clarament "papaver", un bancal de roselles ès "pa, pa ver i pa, pa comer". No confondre amb el cascall. Per cert, els majors deien que quan florien les roselles i  venien les oronetes, s'acabava l'hivern. Les oronetes encara no han arribat. Tota la rosella ès comestible (planta i pètals de la flor), però colliu la flor abans que s'amague el sol, quan està oberta, perquè si ho feu a boqueta nit, despertareu als insectes que passen la nit a cobert i la fauna petita tambè es mereix un descans.  Caminant mirant a terra perquè estem fent plorar les pedres. Partint de la nostra realitat sociolingüística, i a fi de poder aportar una informació la qual creguem particularment profitosa per a evitar les interferències que inevitablement es produeixen pel contacte entre les dues llengües (castellà i valencià). A la Vall de Laguar tenim en els nostres camins i sendes, entre altres paraules, les següents :  Escaló. m. Gra...

Hui tocava portar el cotxe al mecànic al poble del costat. Res, coses de les “modernors” i la tecnologia. Enrique és un mecànic com els d’abans, si m’ho permeteu. Engega el motor, para l’orella i diu el que sent. Després vénen els ordinadors/mecànics. Quan ja me’n anava cap a casa, escolte com li diu a un home més major que jo, que esperara un poc i el duria al seu poble, un poc més amunt del meu. Jo m’ofereisc a dur-lo. El mecànic i l’home més major que jo em donen les gràcies. Fem camí. Les presentacions normals, jo Josep i vostè? Ricardo. Li dic el malnom com em coneixen al poble on treballe i visc, “el bibliotecari” i d’on sóc i l’home, ja no m sorprenc, diu que sap on està La Vall de Laguar. Fa 30 anys no era així. Si no deia sanatori de Fontilles, quasi ningú situava Laguar en el mapa. Alguna cosa bona estarem fent. Ell comença una conversa molt distreta i animada. Em dir-vos que el trajecte s’ha fet curt i tot. Està jubilat i cria gossos. En té més de dotze i tots podenc...

Una de les caracter í stiques del nostre temps é s que tot passa molt de pressa, per aquesta ra ó escric, per recordar i no oblidar. Mireu, jo entenc la interculturalitat com una fraternitat, llibertat, just í cia, reciprocitat i solidaritat. Valors que ajuden a conviure. É s una alegria la trobada de mons distints. Hi ha un refrany que diu “ un bon esmorzar estalvia un dinar ” ,   per ò el primer diumenge de mar ç no li hem fet molt de cas perqu è s ’ ha produ ï t una interculturalitat esportiva i gastron ò mica entre Murla i Albaida, passant per La Vall de Laguar que inclo ï a : El ritual “ quasi sagrat ” de l ’ esmorzaret valenci à “ pantagru è lic ” (ni “ brunch ” ni “ petit d é jeuner ” ) on es parla de tot (sociabilitat sense tel è fons). L ’ entrep à , com el bra ç d ’ un pilotari, estava acompanyat de la picaeta (cacaus/tramussos i adobat ) i el “ cremaet ” . Despr é s cam í al trinquet a veure la partida de pilota en la modalitat d ’ Escala i Corda al tri...