La fauna d’una passejada dominical. 6 de març S’asoma el sol per darrere el campanar i isc al balcó a veure si fa frescoreta. El vent és fluix i el cabet em diu de fer una passejada, però les cames i els turmells li responen : -josep, no!, que després el queixes dels peus. Però, mira per on, el cervell guanya la lluita i comencem a caminar. A les primeres, sent “parrupar” i em trobe amb una tòrtora que vola al meu costat, d’arbre en arbre fins que el soroll d’un cotxe fa que la perda de vista. Continue el meu camí i el vent augmenta de força i es fa “pudent” (no per l’olor) i els dits de la mà es gelen. Els arbres estan sense fulles i els nius dels arbres són fàcils de distingir (em veig un parell). Passe pel costat d’un bancal de bresquilleres, ja en plena florida, on un parell de conills, silenciosos sense “esgüellar” es queden mirant-me i continuen fent el seu camí. De colp i volta, sent “belar”(beee!!), “escatainar” (coc-coc) i “grunyir” (nyic-nyic). Darrere d’uns arbres