pilota de fulls de paper

Com ben bé ens explica el seu autor Joan Elies el llibre fent camí : rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos publicat per l’editorial Edicions 96 i el qual compta amb la col·laboració del IECMA és una guia molt completa amb la descripció detallada de 19 passejades que tenen com a eix el curs d’aquest riu curt de llargària i ample de noms. Jo ressalte  lo de molt completa perquè cada ruta incorpora un mapa, el seu perfil, la distància i durada estimada, punts marcats amb coordenades per al GPS, i d’altres secrets com llegendes, toponímia, tradicions, botànica, història d’una terra plena de roders, moriscos, collidors de neu i de pirates, llauradors i pastors, muntanyes verges i tossalets plens de formigó. En resum, que caminar per la muntanya és un autèntic goig i si coneixem la natura, la respectarem i la cuidarem. És un espai de llibertat, inspiració i perquè no de reivindicacions. Però, per damunt de tot, permeteu-me la frase, la lectura d’aquest llibre és una declaració d’estima a...

aquesta no era la manera que durant el cap de setmana havia cavil·lat per acomiadar-me d’un càrrec del qual vaig ser elegit fa huit anys (després de dues eleccions pel mig); però raons laborals insalvables (com quasi sempre) m’impedeixen assistir a la darrera reunió convocada i he pensat : per escrit i en el blog (per si de cas algú m’ho llig). Sóc membre del consell escolar del col·legi dels meus fills i membre de l’ampa. Pareix l’altre dia, i fa quasi deu anys quan assistia a una assemblea extraordinària per elegir una directiva i president. Els amics i coneguts no s’ho creuen però sols estava jo com a pare més els quatre membres dimissionaris perquè el president ja no tenia els seus fills, puix havien passat a l’institut. Em van oferir estar en la junta però vaig denegar l’oferiment i un dels pares s’oferí com a president. Amb el temps, perquè al ser “foraster” desconec a les persones/famílies vaig comprovar que estaven allí per raons més polítiques que d’interés per l’educació i...

Sempre havia sentit dir a les persones majors que el petit pot amb el gran i ho he comprovat aquest cap de setmana amb la palmera que tenim davant la caseta dels meus pares. Un arbre plantat per nosaltres farà uns trenta anys que pesa més de 2 tones i mesura més de 4 metres d’alçada ha dit adéu a la vida davant una minúscula eruga de 2 cm. El becut/morrut roig o més conegut pel món agrícola en la seua denominació castellana de “picudo rojo” és un insecte d’origen asiàtic; el qual s’ha convertit en una plaga devastadora durant aquest estiu;  malgrat que la seua arribada a l'arc Mediterrani se suposa per la importació de palmeres prèviament infestades a mitjans de la dècada de 1990 aparegueren a  Egipte i a l'estat espanyol les primeres observacions constatades daten de 1995, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i  Màlaga. Se sospita per proves indirectes que la introducció del morrut a la península ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de païs...

són quasi les huit de la nit i apareix una usuària de la biblioteca “tocant viola i ofuscada”. Pren, Josep, el torne aquest llibre perquè no puc llegir-lo va en contra de la meua educació cristiana. He llegit les tres primeres pàgines i no puc continuar amb la lectura, malgrat que una amiga m’havia recomanat aquest autor portugués. Em quede un poc sorprés i tinc la curiositat de llegir aquestes pàgines. És un assaig de l’escriptor sobre un gravat d’Albert Durero anomenat “Crucifixió”. Però aquesta curiositat es converteix, en deu minuts, amb interés i continue la lectura del llibre.... marginació :.. mejor sería que la Ley pereciera en las llamas que entregarla a las mujeres :  home mana (seu a la dreta) - dona atendre a ells (seu a l’esquerra), cresol d’oli, seure’ns en terra, menjar amb les mans, portes de fusta amb badalls, casa d’adobs i rajoles, cens, caravasar (alberg/refugi a Orient), poble hebreu, romans, oracions nocturnes i matinals, pollastre despertar, regió de Galilea...