pilota de fulls de paper

En 2010 es va editar un 2,3% més de títols respecte al 2009, però la tirada mitjana per títol va descendir un 29,7%. Per categories de tema, més de la quarta part dels títols editats i quasi la mitat d'exemplars impresos van correspondre a la categoria de Literatura. L'edició de llibres de text va descendir un 32,0% i les publicacions per a xiquets es van reduir un 11,6%. Quant a la producció per idioma de publicació, el castellà va representar el 78,8% del total de títols i el 79,9% dels exemplars editats. En les publicacions per a xiquets es van presentar les majors diferències entre idiomes, aconseguint el 3,7% del total en les publicacions en castellà, l'11,0% en català, valencià i balear; el 15,2% en gallec i el 24,9% en èuscar. Estes són algunes de les principals conclusions que es desprenen de l'informe “Estadística de la Producció Editorial de Llibres. Any 2010”, fet públic dimarts passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'objectiu d'...

la paraula efímer si la busquem a l’enciclopèdia o qualsevol diccionari de la llengua ens la defineix com alló que no dura sinó un dia o de molt curt durada. Jo em quede amb la primera definició que inclou plaers, il·lusions, flors i jo posaria fins i tot ART. Sí, el que vegeu en la foto, en la meua modesta opinió, és art efímer gastronòmic en paraules majúscules malgrat que per molts de vosaltres la seua autora siga anònima i desconeguda i no hagueu participat en el seu tast. Per què art efímer? no sols per la qualitat del menjar, la qual cosa tindria que valorar un crític culinari, malgrat els que ho hem provat li donem un aprovat alt o com puntuaven en escola fins va quatre dies : P.A. (progressa adequadament). Per què art efímer? perquè s’ha fet per un motiu col·lectiu i sense ànim de lucre, tot al contrari, col·laborar amb els alumnes de l’institut en causes de solidaritat i companyerisme ; malgrat que a dia de hui és més de paraula que de fet. Per què art efímer? perquè la seu...

un lustre des de l’oferta pública del 2006 ha tingut que transcórrer per a poder dir que ja sóc tècnic de gestió de biblioteques i arxius. Durant aquests cinc anys d’estudis i preparació com tot en la vida he tingut moments d’ombres i clarors, sobretot, ombres perquè preparar unes oposicions, malgrat que molta gent no s’ho crega, és mentalment molt dur de passar : incerteses per veure com passen els mesos i la convocatòria no es publica en cap butlletí oficial; preocupacions per saber-te capaç de “competir” davant altres companys/es, maldecaps per si encares bé la preparació escriptora amb suficient bibliografia i expositiva amb el control de la durabilitat del temps, serietat tant en casa com en el treball, hores d’estudi (sobretot nocturnes) tretes del treball que t’absorbeix tot el dia puix tens una jornada partida que dificulta poder dedicar-li més hores; i , sobretot, el que més m’ha dolgut (en l’ànima -si la tinc- i en sentiments), deixar un poc prou de costat a la meua família...