pilota de fulls de paper

El cap de setmana passat ha estat marcat, en el meu quefer diari, per la pluralitat d’activitats i el bon oratge que junt l’entrada de la primavera han afectat a la meua estima personal i moral. Tenia molt per elegir i a totes haguera volgut assistir però...pel matí de bon matí ,carretera i manta....futbol a Aiora. La Vall de Cofrents... i quasi sense temps de menjar-se la cassoleta d’arròs al forn partida de pilota al carrer teixidors (artesans del teler units amb el raspall qui anava a dir-ho al poble d'Albaida!); i tot seguit sense temps de canviar-se la samarreta del senyor Mariscal cap a la Trobada d’Escoles en Valencià celebrada al poble d’Alfarrasí (27 de març), la mateixa celebrava el seu 25 aniversari de .... les coses boniques sempre es mantenen ... Hola Solet! Hola Lluneta! Què tal, estrelletes del cel? Benvinguts, a la Vall d’Albaida hui fem tots la festa al carrer! Som els xiquets i les xiquetes de la Vall més blanca que hi ha... diu la cançó composta per Música: ...

Ha estat un cap de setmana més llarg del normal perquè malgrat no ser faller ni viure en poble on es planten falles hem tingut festa des del dijous fins el diumenge. Els quatre dies els hem aprofitat per a anar al poble de les nostres famílies i també visitar Dénia on tinc el pare hospitalitzat. Ací sí que fan falles, és un poble fester amb totes les seues paraules perquè tenen tot tipus de festa durant tot l’any : moros i cristians, religioses, falles, bous a la mar i un llarg etcètera. La crisi la deixaria de costat veient la quantitat de gent que hi ha visitant les falles. Nosaltres vam tenir que reservar una taula dos dies abans de la festa. Va ser al carrer Loreto al bar de Miguel Juan. Antic estanc-bar obert l’any 1929 i convertit en un restaurant que estava de gom a gom amb torns de taules per a poder menjar : a les quatre quan nosaltres estàvem en les postres encara hi havia gent sentant-se per a gaudir del bon menjar(algun que altre albaidí/ina entre ells). Vam demanar una fi...

Tinc a mon pare malalt i la meua família i jo hem anat a passar el dia del dissabte amb ell a l’hospital de Dénia. A veure si els néts l’animen un poquet i es recupera!... quan tornàvem cap a Albaida , els pregunte : - voleu que anem a Laguar a veure la família i els amcis? : Tots tres al uníson em contesten : SÍ !. I cap allà que anem. Agafe el desviament d’Ondara i enfilem per la carretera d’Orba buscant el sanatori de Fontilles. Conforme avencem i anem pujant, l’oratge es complica cada vegada més : boira, pluja i fred. Després de mitja hora de viatge hem arribat al Poble Dalt. De bon gust fem els protocols familiars (sobretot de part dels fills que peguen a fugir de seguida) i sorgeix la pregunteta de rigor : -anem de ronda?. Vinga, amb l’oratge que fa anem a cobert!. Al meu poble, encara és manté (malgrat que cada vegada menys) el costum d’eixir al bar en colla (amb amics o familiars) i fer-te la cerveseta (vinet o cassalleta ) a la barra/mostrador acompanyat d’una picadeta i on ca...