pilota de fulls de paper

Em pose a llegir, són les deu de la nit. Hui he pogut sopar més prompte. Però no puc concentrar-me, el meu cap està pensant amb tu. Records i sentiments s'amontonen. Jugant i sense jugar, són quasi vint anys (quina casualitat com la cançó del Serrat), però el tren de la vida laboral ha parat davant de ta casa i aquesta oportunitat no pots ni deus deixar passar. A les primeries, la nostra relació, com totes les novençanes, era d'hola-bon dia però les coincidències anaren unint-mos. Tu havies acabat d'aprovar les oposicions feia mig any i jo entrava en les oposicions baix del braç i les mans en les closses (tenia la cama trencada). També eixies de la Facultat de Geografia i Història, com jo. Erem forasters a un poble al qual li va costar de reconéixer i acceptar-mos en la nostra valua professional (vingueren de la Safor o d'on fóra). Vam fer colla i amb el temps amistat : -pújavem junts amb el cotxe, esmorçàvem tots els dies a la "Fonda". El dinar del dimarts ...

Tinc maldecap i hem fan mal les cervicals. No són sols problemes físics, sinó que tothom té preocupacions. Hi ha una dita que diu ... en aquest món, qui no té maldecaps pateix de migranya .... Porte una setmana amb tensió acumulada: des de el tema de la creació de la nova biblioteca passant per la malaltia de mon pare. A banda la filla menuda està de viatge a la neu amb els companys de classe. Els professors d’educació física han organitzat el viatge a Valdelinares (Terol). Han estat tres dies viscuts molt intensament. Dénia-Albaida, amunt-avall. El tema de la biblioteca està ahí, tenim de termini fins a juny de 2010 i jo ja tinc el projecte d’execució de l’obra. El decret 119/2005 ens obliga a tenir com a mínim 300 metres quadrats si volem seguir en la Xarxa de Lectura i poder signar el conveni definitiu i on estem (plaça najor) sols hi ha 120 metres . Tenim que emigrar. Al final de tot, en el carrer La Font anem a instal·lar-mos. Aquesta proposta va endavant amb els Plans Confianç...

Reconec que sóc un lector assidu dels escrits culinaris de Josep Ruiz i Casimir Romero que escriuen en vilaweb amb el nom de el plaer de guisar ; però,jo, sóc un cuiner del muntó. Per tant, com crec que és millor teclejar que parlar vull fer-vos un resum del darrer llibre que he llegit. També tinc que reconéixer, ara que ningú ens veu ni ens sent, que me’l he menjat en quatre nits. Es titula El joc de pilota a través de la prensa valenciana.1790-1909 de Recaredo i Víctor Agulló i publicat per la Diputació de València i la Federació de Pilota Valenciana. Com es diu al llibre és una iniciativa on pot acudir des del mateix investigador, passant per l’aficionat o el simple curiós i gaudir de descobrir el primer joc convertit en esport de masses (reglamentat); dels aficionats que durant dos o tres dies seguien les partides de pujar i baixar (turisme esportiu); que va tenir jugadors professionals (cada trinquet Pelayo, Juan de Mena,etc.). Durant més de tres-centes pàgines i com diu al p...