Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2018
Imatge
  La nit se ’ ns havia tirat damunt (literalment) i feia un fred que gelava els pensaments. El poble estava fosc i no hi havia ning ú pel carrer. On anem? Han obert una botiga nova, voleu que anem a provar-la? Una botiga a aquestes hores? S í , per ò de vins. Hav í em cobrat la paga de la setmana (no penseu en sobres de correu ni caixa B: la que ens donen les dones)   i la colla d ’ amics “ els divendres de picadeta ” vam entrar al cul-de-sac (atzucac, carrer ó sense eixida) on estava la nova taverna (bar). El local estava molt ambientat de gent jove jugant al futbol í . Ens vam fixar que les millors eren unes xiques que jugaven de somni (les dues portaven ulleres). Ning ú les guanyava. La taula on ens fiquem é s una gerra de fang amb una tapadora damunt. El cambrer agafa la tapadora que en un plis-plas es converteix en “ una tapa ” de formatge d ’ ovella guirra (ovella aut ò ctona valenciana en perill d ’ extinci ó . Sabeu qu è ? Era el formatge que li agradava a Leonardo