pilota de fulls de paper

etiquetes de novembre (2) : camisa onze vares , mollons i fites ... mira que porte anys dins del meu cap escoltant la cançoneta de: “ no el fiques en assumptes que no son teus o que tenen difícil solució”.   Sí, efectivament, eixe és el significat de la locució verbal “ficar-se en camisa d’onze vares”. Onze ve del llatí “undecim = deu més u”. Escorcolle en els diccionaris i descobreisc que l’origen   de la frase ve d’una cerimònia medieval que es feia per adoptar un fill. La persona que adoptava es ficava per la màniga d’una camisola gran a l’adoptat que treia el cap pel coll (com si fos un part) i després rebia un bes al front en senyal d’acceptació de la paternitat. Era una camisa feta apostes   per a l’acte. Assabentat del significat, ara el meu cap continua preguntant-se : i per què no tinc que clavar-me en camisa d’onze vares quan toca defendre els drets dels treballadors? però passa el temps i tinc la sensació que he anat donant bastonades a tort i a dret amb l'e

etiquetes d’octubre (6) : andropausia i garró, canyes i canyís, absurd, terrible, aperitiu amarg, perellons .... Els amics havíem quedat de fer un sopar d’acabament de l’estiu pernosequinaexcusa : era una comboià de pitopàusics (andropausia) : crisi masculina que es dóna a partir dels quaranta, en la qual l'home pateix un atac d'inseguretat tal, que li dóna per anar darrere de jovenetes, tractar de posar-se magnífic, flirtejar amb tota bestiola vivent i el símptomes són : irritabilitat, insomni o fatiga, depressió, nerviosisme, ansietat, libido reduïda, potència sexual reduïda, força i volum de l'ejaculació reduïts, dolors i alifacs (t umor sinovial que apareix en les garretes dels cavalls, les mules, etc., com a conseqüència de l'excés de treball i per què no en els homes?), d eteriorament ossi, cabells secs i pell seca i arrugada, problemes circulatoris, sudoració majorment durant la nit i   mal de cap. Total, excusa perfecta per “alçar el colze”; però aque

  etiquetes de setembre(6 ):   figues, jocs paralímpics, mimetisme, gossos i la mort, sant miquel, mòbil .... Me la trobe sentada en la seua cadira baixeta (de boga) netejant amb molta cura la fruita que vegeu en la fotografia. Coneixeu eixa fruita? (la dona que me les ha regalat no pot contestar, d’acord G.V.?). Quan de temps sense: - veure pelar-les; en ser collides, hem de llevar-li les punxes (és un secret que no em conta). - ni menjar-les:   G.V. em diu que abans de mossegar-la, tinc que recitar: "Te talle el cul, te talle la flò, te punxe el cor i te mane a l'atre món".   Una de les coses enfadoses d'aquesta fruita són les vinces o llavors, les quals són molt abundants. A poc a poc ha anat perdent-se el seu consum, potser per la incomoditat que genera haver de pelar-les. Però vos dic que val la pena. Te un mos agradable al paladar i dolç. Poques calories, fibres saludables i antioxidants naturals. També ajuda a regular el sucre en sang. Te més