Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013
Imatge
el proper 1 de juny es celebrarà al poble de Bocairent la vint-i-sisena edició de la T robada d’Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida(2013) . Fa tretze anys (pasqua 2000) jo hi vaig estar amb el meu fill de cinc anys, la meua dona embarassada (vam tenir la xiqueta a setembre) amb els amics de l’escoleta   municipal “La Vila”. Vam ballar al Sr. Paco Muñoz en la plaça de Bous fins caure esgotats, dinàrem “ pepitos de pasqua ” a la Plaça dels Furs i la Trobada durava tot el dia (matí i vesprada). Primer parlaré dels pepitos fets per l’amiga Maribel (els seus pares tenien un forn), puix al meu poble no se’n fan i era la primera vegada que escoltava i menjava eixe entrepà. No sé per què es fan sempre en Pasqua... supose que són costums de poble. El que sí sé és que em van agradar molt. INGREDIENTS: -Pepitos ( veure fotografia ) ; -Carn picada (de porc); -Pit de pollastre; -Xampinyons; -Pebre roig ; -Tomaca ratllada; -Llet; -Ou; -Oli; -Sal ELABORACIÓ: -En una paella,
Imatge
la meua vida s’ha capgirat en un tres i no res. De tenir el cap de setmana sempre ocupat a estar sols en casa els dissabtes i diumenges per diverses raons que no vénen al cas. La qual cosa em va plantejar refer-me o morir en l’intent i em vas decidir pel primer. Aleshores, llegir, escoltar i mirar és que el estic fent. He recuperat la lectura de tot tipus. Escolte música amb tranquil·litat i temps per saborejar-la (jazz albaidí, arrelada, comercial,etc.). Mire cinema a casa perquè l’economia familiar no em permet molt més. Per exemple, aquest cap de setmana ha estat prolífer en aquests esbarjos. Com no tenia pensat escriure sobre el tema ara no recorde els títols (usdemanedisculpesalsquatrelectorsdaquesteslletres). Vaig iniciar la lectura amb un llibre que em van aconsellar sobre la depressió. La veritat que fàcil de llegir i d’entendre. Imagine que més difícil d’aplicar. L’explica com un trastorn psicològic que provoca alteracions orgàniques i una pèrdua de reforçadors. La teràpia
Imatge
cireres. El diumenge pel matí després de gaudir una esmorzada amb els amics menjant faves, carxofes, alls i ceba tendra acabades de collir de la partida Masil-Tossalet me’n baixe a la placeta del forn a fer una xerrada amb un llaurador retirat a la força del seu ofici (el ti Saoret del Fesol). De colp i prompte sentim una xerradissa forta i multitudinària en llengua forastera. Qui serà? li pregunte. L’home, calmat i en veu dolça i recolzat en el seu andador em contesta : hui, hi ha tres autobusos de jubilats que vénen a comprar cireres però que se n’aniran en les mans a la butxaca. Per què? li torne a preguntar. Al mes d’abril ens vam alçar un dia amb la terra gelada, eixa gelor fa parar la sàvia del cirer quan l’arbre ja està tot florit i ha fet que no qualle la flor, és seque i caiga : ni primerenca ni tardana ( del 14 d’abril, francesa, burlat, picota, carregadora, endiablada, etc.), soles a la partida dels Olbis, on no va gelar, podrem collir per menjar a casa ( mireu la foto :
Imatge
dissabte de vesprada. Partida de llargues de 2ona entre els equips de Laguar i Benimagrell al carrer Príncep del Poble Dalt de La Vall de Laguar. La prèvia de resultats ens deia que els forasters de 9 jugades les havien guanyades totes i els nostres anaven quarts. Tots els pronòstics prenen efectivitat a partir del 3er joc (1-2) i finiquitant la partida 3-10. Parle amb el responsable d’ells, Paco de Benimagrell ens ho confirma : és l’equip juvenil i estan molt forts. La partida no té color,un xaval juvenil que li diuen Juan,   trau per dalt i s’allarga més de 60 metres fins el cantó del fagequí, ni Paco ni Borja poden restar-les i el nostre traure, Nàcio, que trau de bragueta no s’arriba. L’únic “però” me’l donen els mestres de l’ofici, Pep el Blanco i Nadalet, em comenten que la treta de bragueta és més complicada de fer perquè tens que coordinar les passes i el moment de llançar-la però pots estar jugant tota la vida; mentre que treure per dalt soles es llançar-te-la i pegar-li f
Imatge
1669,abril,23 , fa quasi cinc-cents anys els escrivans i lletraferits (notari Francesc Pont) tenien una cal·ligrafia que podríem catalogar de quasi-perfecta (llibre de 670 fulls amb unes dimensions de 42 cm. d’ample,28 cm. d’alt i 18cm de gruix) i no perdien el temps discutint el nom de la llengua que escrivien (mireu la foto) com podeu comprovar en el llibre de peita ( capbreu , inventari de drets : “breu”=document, “cap”=principal) impost que gravava, entre altres, els béns immobles de l’arxiu municipal d’Albaida ni tampoc celebraven el dia del llibre. Eren els temps dels conflictes bèl·lics entre les monarquies hispànica i francesa pel control de Flandes , de la cessió de l’illa de Jamaica als anglesos per part dels espanyols, del bandolerisme/filibusters/bucaners/corsaris, és l’època de la sèrie televisiva de ficció “Àguila Roja”, de la revolta dels angelets , una revolta nacionalista de caràcter antifrancès. Els angelets de la terra eren contraris a l’annexió del Rosselló
Imatge
Són les quatre de la vesprada i vaig a obrir la porta de la biblioteca. Una veu crida : Josep no obrigues i mira davant teu !. Veig la motocicleta marca “Vespa” de l’agutzil municipal i baix en el tub d’eixida del seu fumeral un eixam enorme d’abelles/vespes. Pegue una passa arrere i pregunte : què està passant? Apareix la policia local i diuen que acaben de cridar a un apicultor d’Ontinyent que li diuen Toni. En un tres i no res, davant de nosaltres tenim un home “disfressat” d’astronauta, però no, és un meler, dels pocs que queden per la contornada més coneguda com: Vall d’Albaida. Un ofici mil·lenari per a extraure mel (edulcorant més barat per als confiters i torroners perquè fins el segle XVII el sucre era un luxe el seu procés de refinatge) i també cera (gremi dels cerers) desconegut per als joves i bastant per a mi, malgrat tindre encara família(el meu oncle Luís “el manyo”) a la Vall de Laguar que té caixes de mel. Toni l’apicultor ens diu amb una veu dolça: - tranquils,