El llit : el meu companyer d'estiu
La meua dona està malcriant-me i a la vegada malacostumant-me perquè m'ha dut el berenar al llit on estic gitat i postrat des del dimarts. No tinc, per ara, problemes mentals i depressius per a estar en aquesta situació, sinó tot el contrari, m'han operat d'una trencadura del menisc extern del genoll esquerre i per això em trobe en aquest estat inactiu i passiu : tinc tota la cama embenada i no em puc menejar. De sobte, senc un tro sec i un cruixit fort, no és el meu genoll, és al carrer on acaba de produir-se una descàrrega elèctrica (llamp) acompanyada del seu fenòmen acústic (tro). Alce la vista i mire per la finestra que tinc ben a prop del meu companyer de viatge. Cauen les primeres gotes d'aigua en forma de graníssol, les quals colpejen amb un soroll inconfusible al cristall de la finestra. La granissolada dura ben poquet i es converteix en pluja intensa i forta, l'aigua s'esgola per la teulada que tinc enfront i ompli de colp i repent el carrer convertin